19/02/2021

Hasél al karaoke

2 min

La pintoresca Isabel Díaz Ayuso, que és la presidenta d’això que en diuen “la Comunitat de Madrid” (per no dir-ne “l’autonomia”) ha declarat que les cançons de Pablo Hasél, el músic empresonat per “injúries a la Corona” i “enaltiment del terrorisme”, “té menys art que qualsevol de nosaltres amb dos cubates en un karaoke”. I amb això ha despatxat l’assumpte de la llibertat d’expressió. Per cert, què li deuen semblar els Sex Pistols o les Pussy Riot? A quants cubates els equipara? La senyora, no ho sabem, potser també troba que “els quadres de Miró els fa un nen de sis anys”.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Per a Díaz Ayuso, doncs, si Hasél hagués malparlat dels Borbons en una ària –en lloc de fer-ho en un rap–, potser no es mereixeria ser a la presó, perquè una ària no la sols despatxar al karaoke ni fart de cubates. És el mateix argument que es va donar amb la novel·la Todas putas, d’Hernán Migoya, que va causar escàndol perquè l’editora, Miriam Tey, era també directora de l'Instituto de la Mujer. De seguida, a la premsa, es va començar a dir que “el problema és que la novel·la és dolenta”. De cop, tothom era crític literari. Ara, musical.

Què importa el suposat valor de la cançó del presoner? Si prohibeixes que les dones vagin amb la cara destapada, no t’excusis dient que això les protegeix dels violadors. Si prohibeixes la masturbació, no t’excusis dient que et fa tornar cec. Si deixes ofegar immigrants enmig del mar, no em vinguis dient que si els rescates afavoreixes les màfies. Si em prohibeixes menjar pastís, no em vinguis amb el rotllo que t’amoïna el meu colesterol. Si et sembla bé que tanquin a la presó tothom que diu i fa el que et perjudica, no et converteixis en crítica d’art, sisplau.

stats