A la zona rural on visc, prop del Parc Natural de Montserrat, la població de senglars i cabirols ja fa molt de temps que està descontrolada. No fa pas gaire, els senglars van matar el gos d’una masia veïna —les masies, amb les seves terres, mai havien estat tancades—, que s’hi va encarar. Com no m’he cansat de repetir, els caçadors han estat demonitzats per una població encara més destructiva que els senglars: els turistes. El president Illa demana "augmentar la captura de senglars i reduir-ne l'impacte negatiu" i el conseller Ordeig ho ha explicat així: "Es pot dir en un idioma o un altre, a Girona, a Lleida o al Pirineu: hi ha massa senglars". Hem hagut de patir els que trepitgen sembrats perquè hi fan les fotos de casament o els vídeos d’Instagram, que trobaven que els caçadors són uns tifes. Es pot donar la circumstància que uns quants d’aquests energúmens, tots ells usuaris del caravàning, facin una festa amb alcohol d’alta graduació, com vodka, al damunt d’una vinya. Que malmeten. I són ells els que alliçonen sobre si els humans som pitjors que els senglars, i tomba i que gira.
Fa dies, però, que als camps d’on visc no hi ha els senglars de cada nit. L’absència es nota molt. Potser l’epidèmia de pesta és molt més grossa del que no ens pensem. Ahir, els rurals se’n van trobar un de mort i es veu que l’estan analitzant. De moment, els del botellot no poden passar, que ja és molt de canvi.
