Història del català, 1937-2024
El 1937 el governador civil de Guipúscoa va imposar una multa al Sr. Joaquim Rivera Barnola "per haver celebrat una conferència telefònica des de l’Hotel Europa en dialecte català". La multa li va ser comunicada al Sr. Rivera a través d’un ofici de la Comissaria d’Investigació i Vigilància de Sant Sebastià.
Aquest cap de setmana una àrbitra va expulsar l’entrenador de l’aleví B del Petra, a Mallorca, i va fer constar a l’acta el següent: "Al pregar-li que es dirigeixi a mi en castellà perpetua el seu dialecte [...], i sense aconseguir que parés, decideixo expulsar-lo". L’àrbitra va afegir: "Som a Mallorca, Mallorca és part d’Espanya, no Espanya part de Mallorca, i vostè m’ha de parlar en castellà".
Si el Sr. Rivera aixequés el cap i llegís la notícia de Petra podria dir: "Ah, mira, un cas igual que el meu!" Han passat vora 90 anys des del 1937, però per a la cultura profunda espanyola és com si haguessin passat 90 hores.
És inadmissible que una persona s’adreci a una altra que parla en català a les Balears en aquests termes colonials, supremacistes i feixistes. Confirma que per a molts espanyols l’única llengua realment espanyola és el castellà, que no hi ha res més atrevit que la ignorància i que sap que al darrere hi té un estat on el castellà és obligatori i el català no. I com que aquest statu quo no canviarà en el curt termini, el Govern i els catalanoparlants hem de ser conscients de la discriminació que patim per raó de llengua (contrària als drets humans) i rebutjar la fatxenderia i la indecència, com la d’aquest document que es debatrà al Parlament Europeu que diu que els ciutadans que demanen més castellà a les aules catalanes han d'afrontar "intimidacions" i són víctimes d'un "discurs d'odi". Típic de l’extrema dreta espanyola: acusar-te a tu dels seus comportaments. I l’odi al català és el seu comportament favorit.
