Illa, Argüello i la vergonya

Els temps no permeten menystenir que dos actors de la vida pública defensin el diàleg i critiquin la polarització, que és el que van concloure ahir el president dels bisbes espanyols, Luis Argüello, i el president Salvador Illa en un acte a Madrid. Però Argüello es va lluir: "Em faig una fotografia amb Illa on fa uns mesos me la vaig fer amb [Santiago] Abascal i no m'avergonyeixo de cap de les dues". Home, molt amable.

Es pot saber per què s’hauria d’avergonyir de fer-se una fotografia amb Illa? ¿Perquè és socialista i els socialistes són amics de Hamàs, la kale borroka, Maduro i Puigdemont? ¿O perquè va ser ministre del pèrfid Sánchez?

La vida política espanyola està malalta d’odi, i el cap dels bisbes espanyols s’ha intoxicat amb la propaganda de la seva pròpia emissora de ràdio (exemple de manual de polarització des de fa més de trenta anys). Per això, quan veu un socialista català –per més que sigui exministre espanyol, no qüestioni la unitat d’Espanya i sigui partidari de l’autonomia ben entesa– es pensa que és el revers de la moneda d’Abascal, l’aliat de Trump a Espanya.

Quan el cas Cerdán va posar Sánchez al límit del KO, Argüello va alinear-se amb el PP i Vox i va demanar eleccions anticipades (demanda que l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, no va compartir i va criticar), i una foto com la d’ahir amb un socialista li convenia per centrar-se. I aquest és el president de la Conferència Episcopal. Res de nou: ja fa anys que sabem que els bisbes espanyols són més espanyols que bisbes. I per això quan en troben un de catalanoparlant l’envien a les missions de Catalunya.