11/03/2022

La insuportable campanya de TV3

2 min
Captura de la campanya de TV3.

Aquest mes de març estem veient a tota hora a TV3 unes promocions durant les pauses publicitàries en què unes noies engabiades entre parets de vidre repeteixen plenes d’ira agressions verbals i psicològiques de les quals habitualment són víctimes les dones: “Per què no t’arregles una mica?”, “Em fas fàstic!”, “A tu no et tocaria ni amb un pal!”, “Si no vols que et mirin no et posis escot”, “A qui t’has tirat?”, “No serveixes per a res!”...

Aquesta promoció de màrqueting amb voluntat suposadament feminista per commemorar el mes de les dones s’està fent insuportable. Sobretot per la tergiversació que fa del concepte sostre de vidre. El sostre de vidre inclou tot allò que impedeix que les dones progressin professionalment. És una metàfora que al·ludeix a la invisibilitat d’aquestes barreres. Encara que no estiguin estipulades per llei, el context social, polític i laboral propi del patriarcat crea unes circumstàncies que impedeix o dificulta que les dones progressin en comparació amb els seus companys homes: bretxa salarial de gènere; manca d’ajudes durant la maternitat; estereotips, estigmes i prejudicis sobre la capacitació de les dones...

La promoció de TV3 confon de manera alarmant l’anomenat sostre de vidre amb els maltractaments, els abusos i les agressions psicològiques i verbals. I això, a part d’un error, és sinònim de desinformar, blanquejar i distorsionar el concepte.

Hi ha un altre element que resulta molt molest. L’esteticisme al voltant de la violència contra les dones. És una representació molt buida i gratuïta que busca l’impacte de l’espectador més que no pas apel·lar a la consciència. La utilització de dues noies joves no només limita el missatge sinó que fa evident que es prioritza la forma al contingut. És com quan, anys enrere, en les campanyes que es feien contra la violència masclista s’utilitzaven dones maquillades amb morats a la cara i sang al llavi posant mirada trista perquè prenguéssim consciència del drama reduint-lo a un aspecte purament visual. La victimització com a reclam publicitari. La teatralització de la violència i l’agressivitat sense context és una banalització d’allò que vol transmetre. Aquesta injecció de violència col·locada sense suport narratiu entre anuncis comercials frívols i programes d’entreteniment converteixen la campanya en un artifici televisiu passat de rosca i molt desafortunat. La violència utilitzada amb aquesta lleugeresa és feridora i no pas pedagògica.

A més, si el que es vol commemorar a TV3 és el feminisme, les promocions redueixen el moviment a la violència contra les dones. La patinada amb aquesta campanya dels anomenats sostres de vidre ens alerta d’un fet tan important com arriscat en una tele pública: estem convertint el feminisme en un eslògan, una postal i una bandereta en comptes d’un terreny que, igual que tants altres àmbits de la vida, requereix l’assessorament de professionals acadèmicament formades, igual que ho fem amb la salut, l’ensenyament, la ciència o els conflictes bèl·lics. Tots hem de ser feministes, però no oblidem la figura de les expertes. Perquè passar-nos de llestos amb el feminisme és també un acte de masclisme.

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió
stats