Tovallons negres 17/10/2022

La invasió subtil

2 min

La finalista del premi Planeta d’enguany, Cristina Campos, explicava als periodistes, i així ho recollia l’ARA, a propòsit de la seva novel·la Historias de mujeres casadas, que està convençuda que “la infidelitat de les dones és més subtil" i "es basa en l'amor i el desig".

Primer no entenia aquesta curiosa distinció, però després sí. I hi he donat moltes voltes. Trobo que té tota la raó. ¿Com és que no se m’havia acudit? La infidelitat de les dones, a diferència de la infidelitat dels homes (i potser dels no binaris) és diferent, és una altra cosa. Una altra cosa molt més honorable i molongui i autoempoderada. Jo també ho penso, nenes. No es pot comparar la infidelitat masculina, tan barroera, oi, amb la femenina, tan subtil. Els homes, quan són infidels, és perquè són uns verros. Les dones, en canvi, no en som, de verres, o si en som és d’una altra manera. Som d’un verro molt més noble. Si és que ja ho diu ella amb tota la raó: quan una dona és infidel és perquè és subtil. La seva cornupetació es basa en “l’amor i el desig”. Quan un home està sent infidel, en canvi, de subtil no en té res, al contrari, és perquè va calent i només pensa amb el penis. Ha quedat clar, això? I sí, sí, anar calent i pensar amb el penis en realitat seria “desig”, d’acord, i podria passar que també fos “amor”, d’acord. Però seria molt diferent! “Ho sento molt, la vida és així, no me l’he inventat jo”, que cantava el cínic d’en Sandro Giacobbe (cínic i precoç com un conill, si fem cas a la lletra de la cançó). Per tant, que quedi clar que en assumptes de banyes les dones som una cosa i els homes una altra. I, per tant, si avui, lectores, sou infidels estareu sent subtils. La llàstima és que si us ajaceu amb un home també infidel, ell no serà tan subtil com vosaltres. Aneu-vos-en en pau.

Empar Moliner és escriptora
stats