Inventant terroristes
“No ens poden tractar com si fóssim CDR”, es van lamentar els de la caye borroka, els fills de papà madrilenys que es van llançar a una caricatura de lluita de carrer, quan, fa unes setmanes, els antidisturbis varen utilitzar les porres i els gasos lacrimògens per dispersar-los. Això va ser al començament de les concentracions no autoritzades al carrer Ferraz de la capital d’Espanya, davant de la seu central del PSOE. En els dies i setmanes següents aquestes mobilitzacions varen anar en augment, i cada vegada amb més presència de neonazis. Ells es queixaven amargament de com els tractava la policia, tot i que, posats a comparar, i sense cap sorpresa, els repartidors de les lecheras varen tenir molta més paciència i molts més miraments amb els de les salutacions nazis, els crits franquistes i les actituds violentes que amb els independentistes de comportament cívic pulquèrrim. I tanmateix, ells se’n queixaven i algun polític d’algun dels partits polítics mal anomenats “constitucionalistes” se’n va fer ressò: “Ens tracten com si fóssim CDR, no ens ho poden fer, això”. La idea era que la policia, dirigida per Pedro Sánchez en persona, traïa els patriotes que de debò defensaven Espanya, etc.
Per ser precisos, i com s’ha explicat en aquest diari, els que surten al carrer fent apologia del feixisme no haurien de ser tractats com CDR, sinó com a infractors de la llei de memòria històrica. La queixa de ser “tractats com CDR”, agafada per si mateixa, no té sentit, però n’adquireix posada en context: durant anys, els mateixos partits mal anomenats constitucionalistes (la dreta de PP, Vox i Ciutadans, amb el suport, no poques vegades, del PSOE), la premsa ultranacionalista madrilenya, la policia i la mateixa judicatura han treballat per fer creure a l’opinió pública que els CDR eren una organització terrorista. En aquesta falsedat se sustenten tant els ploricons dels cayetanos com les darreres notícies de l’ofensiva judicial antiamnistia: petició, per part de la Fiscalia de l’Audiència Nacional, de 27 anys de presó contra vuit inculpats per l’Operació Judes (que ja es va demostrar tan falsa com el seu nom indica) sota acusacions de terrorisme.
Tot plegat és la reacció d’una classe judicial acostumada a actuar de part i que no tan sols no transigeix amb l’amnistia per als independentistes catalans, sinó que tampoc ha encaixat gens bé la formació del nou govern d’Espanya, ni el superministeri de Félix Bolaños, que ara assumeix també la cartera de Justícia i l’encàrrec de mirar d’encarrilar una casta judicial que arriba a anunciar l’apocalipsi de l’estat de dret mentre no s’atura de rosegar-lo per dins.
L’actitud insensata del govern d’Israel, acusant Pedro Sánchez de fer costat al terrorisme (es refereixen a Hamàs, però, per a l’ultranacionalisme espanyol, tant és Hamàs com CDR com ETA: tot els serveix per fer bullir l’olla), acaba d’enrarir-ho i empastifar-ho tot. La ultradreta –l’espanyola i la que no té aquest goig– recupera un dels seus recursos favorits contra qui li fa nosa: acusar-lo de terrorisme.
