La Unió Europea reiniciarà dimecres una missió civil per supervisar el pas fronterer de Rafah entre Gaza i Egipte en suport de l’acord d'alto el foc mediat pels Estats Units. Els Vint-i-set van posar en marxa aquesta missió per primera vegada el 2005, però dos anys més tard la van suspendre després que Hamàs prengués el control de Gaza. "Estem preparats per contribuir a l’èxit [del pla de Donald Trump] amb totes les eines al nostre abast", escrivia ahir la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, incloent-hi "donar suport a la governança i a la reforma de l'Autoritat Palestina". Els líders europeus ja han començat a parlar amb els seus homòlegs del Golf sobre el cost de la reconstrucció de Gaza.
“La UE busca el seu lloc a la taula de la pau després d’haver estat absent durant tot aquest temps”, es lamentava ahir una diplomàtica jordana. La Unió Europea és una peça feble, condemnada al rol d’espectadora en el ball diplomàtic que Trump ha liderat al Pròxim Orient. Durant dos anys, les divisions internes han paralitzat la UE en un conflicte en què sempre havia exercit de donant imprescindible. Però ara se li acumulen les causes pendents. “És poc probable que Europa aconsegueixi un lloc al consell de pau [ideat per Trump] si no restableix la plena cooperació amb el govern de Netanyahu”, es permetia advertir aquesta setmana el nou ambaixador d'Israel a la UE en una entrevista al digital Politico. I això que la Comissió Europea ja està decidida a desdir-se de la seva proposta de suspendre parcialment l'Acord d'Associació UE-Israel.
El primer repte europeu serà haver de lluitar amb la seva pròpia irrellevància al Pròxim Orient i amb la crisi d’autoritat moral que li han deixat aquests dos anys de suport incondicional a Israel, que no han evitat el menyspreu d’un Benjamin Netanyahu que ha fiat la seva sort únicament a Donald Trump.
La UE és víctima del seu propi desconcert a l’hora de llegir la profunditat i la velocitat d’uns canvis globals on encara no sap com encaixar. L'abril passat, en una entrevista amb el diari alemany Die Zeit, Von der Leyen admetia que "Occident tal com el coneixem ja no existeix". Però és la realitat interna europea la que complica cada cop més la capacitat de la Unió de saber quin lloc vol ocupar en aquesta transformació de l’ordre internacional. L’Europa que es reconeixia com a gegant econòmic i nan geopolític està recalculant les autopercepcions. Quin paper pot jugar una organització supranacional, que es va crear amb l’objectiu de domesticar el poder d’unes nacions enfrontades per la guerra, en un món d’exhibicions de força mil·limètricament coreografiades?
La UE s’ha vist abocada a una dependència cada cop més disruptiva de les andanades dels Estats Units i de la penetració comercial de la Xina. Alhora, l’estat d’unes democràcies europees cada cop més fràgils augmenta el nivell d’incertesa sobre quina visió del món va guanyant terreny entre els Vint-i-set. A la inestabilitat crònica de França s’ha afegit els últims dies el retorn electoral d’Andrej Babis a la República Txeca, amb la formació d’un altre govern de coalició amb l’extrema dreta que se sumarà als nou que ja hi ha en aquests moments al Consell Europeu. El centre d’anàlisi britànic Chatham House publicava la setmana passada una reflexió sobre què passaria amb la Unió Europea i amb Europa com a bloc geopolític si aquesta progressió de l’extrema dreta continués. En aquests moments, les enquestes d’intenció de vot a França, Alemanya i el Regne Unit situen al capdavant de les urnes el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, Alternativa per a Alemanya i el Reform UK de Nigel Farage, respectivament. Al quart país més gran de la UE, Itàlia, ja mana l’extrema dreta.
És difícil per a la Unió Europea imaginar i defensar un lloc propi en la gestió de la inestabilitat que crema a les seves fronteres quan la pressió de forces centrífugues internes està canviant la naturalesa d’un projecte polític que acumula cada cop més contradiccions internes. A cada crisi la UE s’ha fet més forta en competències i instruments i, en canvi, ha perdut capacitat de lideratge i visió estratègica. La UE té les eines per ajudar en la reconstrucció de Gaza, com promet aquests dies, però si vol un lloc rellevant en el retorn de la pau també haurà de treballar per refer la confiança perduda dels països de la regió, i això passa per repensar, primer, els errors estratègics que ha comès al Pròxim Orient.
