On sou, bisbes?

Carta a la Conferència Episcopal Tarraconense i a la jerarquia eclesiàstica catalana

ISABEL TURULL NEGRE
ISABEL TURULL NEGRE

Com a cristiana i persona que ha triat Crist com a eix que guiï la meva vida i que, per tant, miro cada dia de viure i créixer en els valors cristians, em pregunto: on sou? On sou els que se suposa que heu de ser els meus representants? On sou els que us considereu representants de Jesús a la Terra?

Jesús digué: truqueu i us obriran. Com és que les portes de la jerarquia eclesiàstica resten tancades a una injustícia que estan patint alguns dels vostres germans i veïns i que ha portat uns d’ells a optar per una opció tan dràstica com és una vaga de fam per clamar justícia? També digué Jesús: allò que feu al més petits dels meus germans, m’ho feu a mi. Què faria ell sabent que hi ha nou persones del seu poble, molts d’ells seguidors seus, tancades injustament i veient vulnerats els seus drets civils i humans? Restaria callat?

No us demano que us posicioneu a favor de la independència, la qüestió no és aquesta. Faig un crit desesperat perquè com a cristians us pronuncieu davant d’una injustícia. Segur que sabeu el que està passant, ja que l’Església no ha d’estar tancada en despatxos sinó al costat del seu poble. Estic segura que voleu estar informats de si realment s’està produint una injustícia o no amb aquests germans. No m’heu de creure a mi quan parlo d’injustícia, ho podeu esbrinar vosaltres mateixos i, amb tot el respecte, ho hauríeu de fer. I si realment existeix la injustícia de què us parlo, heu de dir-ho ben alt.

L'Església, com va fer Jesús, no s’ha d’amagar de res i ha de ser valenta en els moments difícils

De què teniu por? De perdre clientela? Si és això, llavors la vostra Església és una empresa i us hauríeu de treure la paraula 'cristians'. Qui sap, potser faríeu que moltes d’aquestes persones que teniu por de perdre coneguessin realment l’Evangeli i el missatge de Jesús. Potser és el que toca, tornar a les arrels cristianes per construir un món més just on primer siguin les persones i on les persones s’estimin, que és l’únic manament que ens donà Jesús. D’altra banda, quan anuncieu l’Evangeli però no el poseu en pràctica, també em pregunto si això no seria una mica “fer servir el nom de Déu en va”.

I si esteu fent alguna cosa, per què tant de secretisme? Porten més d’un any injustament tancats. Jesús denunciava la injustícia a tot arreu i sense por, per què vosaltres n’heu de tenir? Llegiu entre d’altres Lc 21, 12-19.

¿No ens va dir Jesús “Sou la llum del món [...] ningú encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties perquè faci llum [...] Que brilli igualment la vostra llum davant la gent, així veuran les vostre bones obres" (Mt 5, 14-16)? Per això he decidit fer-vos arribar aquesta carta de forma pública: perquè l’Església, com va fer Jesús, no s’ha d’amagar de res i ha de ser valenta en els moments difícils. “Feliços els perseguits pel fet de ser justos” (Mt 5, 10). I per això m’agradaria rebre una resposta d’una Església valenta, d’una Església que no s’amaga, d’una Església que doni una resposta pública sense importar-li les conseqüències per part de les persones que només tenen el poder com a Déu.

Faig un crit desesperat perquè com a cristians us pronuncieu davant d’una injustícia

Potser un cop més s’obtindrà el silenci com a resposta. Cadascú que segueixi la seva consciència. Només voldria que recordéssiu com és que un dia vàreu decidir seguir el Crist i que tornéssiu a l’Evangeli, no amb paraules, sinó amb fets.

¿No va ser Jesús, que curava en dissabte, i en preguntar-l'hi, va respondre: “Què és primer, la llei o les persones?” No us explicaré la crueltat que patim famílies i presos per una situació que ara s’ha agreujat. Però sapigueu que les persones no s’han tingut en compte, ans al contrari, s’ha anat a fer mal. Podeu fer la comparació amb molts casos recents.

Malgrat que obtingui el silenci com a resposta, dins meu no hi ha espai ni per a la rancúnia, ni per a l’odi, ni per a la venjança. He crescut des de petita amb valors cristians i no conec ni vull conèixer aquests sentiments, que només fan malbé les persones. Tampoc la meva fe es veurà afectada en absolut pel silenci jeràrquic, ans al contrari. Ara és temps d’Advent, d’esperança.

Si em dieu que l’Església no fa política, us diré que en el moment en què no denuncia el fet que unes persones honestes, que no han fet cap mal a ningú, estiguin tancades a la presó, l’Església catòlica està faltant al seu principi cristià de ser al costat del poble, dels que pateixen, del proïsme... i, per tant, amb el seu silenci està fent política. Voldria recordar que al Concili Vaticà II, arran dels problemes amb els drets del pobles d’Amèrica, es va acordar que l’Església no es posicionaria però vetllaria perquè es pogués negociar d’igual a igual. I jo pregunto, com es pot negociar d’igual a igual amb persones innocents a la presó?

Podeu dir que particularment pregueu per ells i estic segura que deu ser així. Jesús també pregava, però la pregària li donava la força per actuar. Sisplau, per la caritat i la misericòrdia que tan paleses queden a l’Evangeli, actueu!

I és bo no oblidar algunes cites: “Era a la presó, i vinguéreu a veure’m” (Mt 25, 36). I “recordeu-vos dels presos com si fóssiu presos amb ells” (He 13, 3).

Per a mi, l’únic camí és i serà sempre "Estimeu-vos els uns als altres".

Isabel Turull Negre és germana de Jordi Turull.

Més continguts de