Avís per a navegants

Només Carles Puigdemont té marge de maniobra per recórrer l'extradició o acceptar-la

Encara no disposem del text de la decisió adoptada pel Tribunal Superior de Justícia de Schleswig-Holstein. Només estem al corrent del comunicat de premsa que ha fet públic. Procedeixo, per tant, a fer un comentari d'urgència, que haurà de ser complementat per algun o alguns més en els pròxims dies, ja que els problemes purament jurídics que planteja la decisió són nombrosos. I nous, ja que no hi ha precedents a Europa de persecució penal de presidents de lands, regions o comunitats autònomes pel delicte de rebel·lió. (Dels problemes polítics també caldrà parlar-ne.)

Em limitaré a l'apartat 5 del comunicat de premsa, que em sembla d'una importància extraordinària. Diu així: "El tribunal no veu cap obstacle formal a l'extradició ni preocupacions en relació amb el permís d'extradició que concedirà el fiscal general de l'estat de Schleswig-Holstein. Això també es refereix al compliment del principi d'especialitat (l'enjudiciament penal a Espanya es limita ara a l'extradició declarada admissible). El tribunal assumeix que els tribunals espanyols respectaran aquest principi i no processaran el perseguit Puigdemont per càrrecs de corrupció o rebel·lió després de la seva extradició" (les negretes són meves).

De la lectura de l'apartat transcrit se'n desprenen les conclusions següents:

1) La decisió d'extradició ja està presa. El fiscal general simplement executa una decisió que ha estat adoptada pel tribunal. Això ja no es pot seguir discutint davant els tribunals, excepte per part de Carles Puigdemont, que és l'únic per a qui la decisió no és ferma.

2) El fiscal general de Schleswig-Holstein no pot atendre cap petició que pogués fer-li el jutge instructor espanyol en el sentit que es considerés l'euroordre com a no cursada i que, en conseqüència, procedís a no concedir l'extradició. No sé si hauria sigut possible retirar l'euroordre abans que el tribunal superior hagués fet pública la seva decisió, tot i que penso que no. Però el que és segur és que, un cop feta pública la decisió, no pot fer-se. Un cop hi ha una decisió ferma del tribunal superior de Schleswig-Holstein sobre l'euroordre, només es pot procedir a complir-la.

3) El compliment de la decisió del tribunal superior de Schleswig-Holstein és imperatiu tant per al fiscal general de l'esmentat land com per als tribunals espanyols. Els termes en què s'expressa el tribunal no poden ser més taxatius: "L'extradició es concedirà"; "Els tribunals espanyols respectaran el principi d'especialitat i no processaran..." Carles Puigdemont pels delictes de corrupció i rebel·lió. L'ús del futur imperatiu no pot ser més inequívoc.

El desgast de la justícia espanyola després de la persecució penal dels polítics comença a passar factura

Sorprèn que el tribunal alemany hagi inclòs aquest paràgraf en el comunicat, ja que s'hauria de donar per fet que el Tribunal Suprem espanyol coneix el contingut i l'abast del principi d'especialitat i que no cal recordar-l'hi. És un indicador de les reserves que hi ha fora de les nostres fronteres sobre la fiabilitat de la justícia espanyola.

Curiosament, l'apartat 5 ve immediatament després que el tribunal hagi formulat en l'apartat 4 una declaració emfàtica de confiança en la justícia espanyola com la justícia pròpia d'un estat de la Unió Europea que comparteix la comunitat de valors i l'espai jurídic comú amb els altres estats membres de la Unió. No s'acaba d'entendre, després de l'apartat 4, per què és necessari la introducció del 5. Sembla clar que el desgast de la justícia espanyola després de la seva actuació aquest últim any en la persecució penal dels polítics catalans comença a passar factura. És el que sol passar quan un jutge instructor i uns tribunals de justícia comencen a faltar-se al respecte a ells mateixos. Acaben faltant-los al respecte els altres.

Els pròxims dies veurem quines són les conclusions que en treuen les diverses parts concernides: la Fiscalia General i el Tribunal Suprem, d'una banda, i els querellats i l'acusació particular, de l'altra. En la meva opinió, només Carles Puigdemont té marge de maniobra per prendre decisions alternatives. Des de recórrer l'extradició per malversació, ja que només ell pot recórrer la decisió del tribunal alemany, fins a donar per bona la decisió i acceptar l'extradició per ser jutjat per malversació.

El que sí que sembla clar és que l'abast de la persecució penal als querellats comença a quedar delimitada en uns termes completament diferents dels que va intentar dibuixar el fiscal general de l'Estat José Manuel Maza, que va arrossegar tant l'Audiència Nacional com el Tribunal Suprem cap a la consideració de la conducta de Carles Puigdemont i els altres querellats com a constitutiva del delicte de rebel·lió.

Afortunadament no som a l'Espanya de Franco, encara que a González Pons o Albert Rivera, vistes les seves reaccions de després de conèixer el comunicat de premsa del tribunal superior de Schleswig-Holstein, sembla que els agradaria que encara hi fóssim. A la Unió Europea ja no es pot actuar de qualsevol manera: hi ha maneres de defensar-se de persecucions polítiques disfressades de processos judicials.

Més continguts de