21/06/2022

Jordi Bonet: una generació

2 min
El director de les obres del temple de la Sagrada Família, l'arquitecte Jordi Bonet, en una imatge de l'any 2004

Ha mort Jordi Bonet Armengol, arquitecte i ciutadà . Als 97 anys, amb una vida professional i cívica pleníssima, intensíssima, que travessa gairebé setanta o vuitanta anys de la nostra història recent.

Probablement, serà recordat públicament com l’arquitecte que va impulsar durant anys les obres de la Sagrada Família, enmig de tota mena de discussions, debats i baralles, no sempre professionals o tècniques. És un reduccionisme, molt propi de certs ambients d’aquest país, acostumats a dictar cànons interpretatius d’obligat compliment basats en el sectarisme i el reduccionisme intel·lectual.

Tanmateix, Jordi Bonet Armengol va molt més enllà d’aquesta vinculació. Membre de ple dret de la generació del 25, probablement la més brillant que ha viscut Catalunya en la segona meitat del segle XX, amb uns professionals, acadèmics, escriptors, artistes, etc., de primera línia, Jordi Bonet era un excel·lent arquitecte, però també era un excel·lent activista, en el món de la cultura, de les arts de la segona meitat del segle passat en el país, de l’esport i de l’excursionisme. Era, sobretot, molt representatiu d’una Catalunya postnoucentista, antifranquista, catòlica i progressista, catalanista i europeista, construïda sobre xarxes de col·laboració interdisciplinàries i complexes, que abastaven tot el territori.

Aquest és un dels valors transcendents de la seva persona, la seva activitat, els seus compromisos. Va ser un gran arquitecte, i va ser un gran treballador en equip. Només cal mencionar La Cantonada i Ars Sacra per entendre-ho i veure-ho. I només menciono dos col·lectius i projectes que conec de prop, però n’hi havia d’altres, molts altres.

Ara que ens ha deixat, potser caldria començar a mirar amb més atenció aquesta generació del 25, transcendental per a la segona meitat del segle XX català, que abasta de les arts al món del llibre, del disseny a l’acadèmia, de la cultura popular a les altes institucions científiques del país.

Descansi en pau i que pugui retrobar tots els seus éssers estimats i els amics de La Cantonada, Ars Sacra i tants altres llocs on va deixar empremta.

Francesc Vilanova i Vila-Abadal és professor d’història contemporània a la UAB