Junts i l'extrema gesticulació
Junts s'ha trobat aquesta setmana amb un vídeo dels trumpistes del senyor Esteve en què apareixia Sílvia Orriols apallissant Puigdemont o engegant-li un tret o trepitjant el seu cadàver, segons les versions. Un missatge desagradable i ben inoportú, quan es ve d'una reunió a Waterloo amb l'espai municipalista del partit (els alcaldes de Junts), que, entre altres coses, va arribar a la conclusió que cal arribar a acords de govern amb Aliança Catalana quan convingui. Que aquells a qui Junts està a punt d'allargar la mà com a futuribles socis, aquells a qui ja ha començat a enviar senyals de sintonia, corresponguin amb un vídeo en què la seva líder es carrega a trets el president a l'exili és un glop de mal empassar.
O no tant: hi ha hagut una protesta més o menys oficial de Junts pel vídeo de mal gust, i Puigdemont ha anunciat accions legals contra els seus autors (amagats en l'anonimat), però crida l'atenció el silenci amb què l'entorn de Junts, habitualment tan cridaner quan senten que els toquen el legítim MHP Puigdemont, ha entomat l'insult de l'extrema dreta catalana. Per molt menys que això, quan a algú de l'esquerra se li acut de fer ni que sigui una broma, de seguida comencen els penjaments sobre traïdors, lerrouxistes, falangistes i esquerretes woke venudes a Espanya. Quan des de l'extrema dreta humilien i amenacen a les xarxes el president, els valents patriotes callen i engulen. Curiós, si més no.
El cas és que Junts es troba entre l'espasa d'AC i la paret dels acords de Brussel·les pels quals va votar a favor de la investidura de Sánchez. Davant de la incomoditat, i davant sobretot de les enquestes (que diuen que AC els menja electorat com a càstig per fet de donar suport a les esquerres espanyoles), Junts es mostra disposada a la ruptura amb els socialistes i amb el bloc d'investidura. AC, mentrestant, els fustiga per la “deriva de Junts a l'esquerra”, que segons ells és el que comporta el suport a Sánchez. La “derechita cobarde” d'AC és Junts, i Junts reacciona davant seu com el PP davant Vox: amb sobreactuacions i gesticulacions cada vegada més exagerades. Ara arriba la de fer caure Sánchez, obscur objecte de desig, després d'amenaçar mil vegades amb fer-ho.
Sánchez tampoc caurà si Junts no dona suport a una moció de censura juntament amb el PP i Vox, cosa que de moment descarten. Tanmateix, no podran evitar que retirar-li tot el suport els ubiqui, dins la política espanyola, i per paradoxal que sigui, al costat de la dreta dura espanyolista. Internacionalment, el fet de convertir-se en els artífexs de la caiguda d'un dels darrers governs progressistes d'Europa col·locaria Junts en l'òrbita de les dretes nacionalistes extremes. Pel que fa a la política catalana, la ruptura deixaria Junts al costat d'Aliança Catalana i els seus vídeos de pistoletes. I el que és segur és que liquidaria qualsevol possibilitat d'amnistia per a Puigdemont. El com pitjor, millor sol convertir-se a la realitat en com pitjor, pitjor. Però vaja, si tantes ganes en tenen, endavant.
