Justificació d’una enquesta periodística (1933)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’article de Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) publicat avui fa noranta anys a 'La Veu de Catalunya' (4-III-1933), diari de la Lliga, partit de dreta catalanista. Aquell dia Pla iniciava un periple de tres mesos per les comarques catalanes amb la comesa professional d’explicar el malestar dels pagesos en una forma seriada de reportatges llavors anomenada enquesta periodística.

Abans de la vinguda de la República hi havia a Catalunya un ordre jurídic, polític i social establert, ordre que era bo o dolent (no ens correspon pas a nosaltres de judicar-ho), però que tenia una estabilitat indiscutible, palpable. Hi havia, en primer lloc, una ordenació jurídica que tenia segurament els seus defectes, com totes les coses d’aquest món, però que responia a la mentalitat temperada i mitjana del país d’una manera inequívoca. Aquest sincronisme era especialment visible en el terreny agrari. [...] Políticament, hi havia una estructura. Hi havia uns partits polítics que tenien una determinada profunditat, grossa o petita, però que existia. La matisació ideològica del país recolzava en forces externes indiscutibles. Aquests partits, projectats sobre la vida rural catalana, degeneraven sovint en meres posicions dominades per l’interès personal i materialístic. [...] Socialment, vivíem, com a la generalitat dels països d’Europa, dins del règim anomenat burgès. Aquest règim, a través d’una evolució lenta i segura, anava esdevenint cada vegada més una estructura sense privilegis ni feudalismes. Catalunya tenia, en aquest sentit, una marxa indiscutiblement progressiva. [...] En termes generals, la classe dels nostres propietaris era una classe digna. Excepcionalment hi havia algun propietari que tendia a abusar de la seva posició; alguns altres tenien vel·leïtats feudals i aristocràtiques, així com hi havia pagesos més endarrerits o ineptes que d’altres. Però, en termes generals, els elements inadaptats socialment eren assenyalats i coneguts per totes les persones raonables. I bé: el canvi ha produït en el cos social de Catalunya una revulsió considerable. La situació anterior s’ha esfondrat. [...] Del fet que ni la premsa de Barcelona ni la d’Esquerra no hagin tractat orgànicament de la qüestió, no s’ha de deduir que tot està com abans i que només han variat les paraules. No. Vivim en plena revolució i la característica del temps que estem passant és una anarquia vasta, profunda –anarquia que ha pres rarament un aspecte de violència efectiva, és cert, però que, en canvi, s’ha traduït en una multitud inacabable d’actes de violència jurídica i en un estat social i econòmic de marasme–. A Barcelona, la gent no vol sentir a parlar dels problemes que hi ha plantejats a la ruralia. [...] La geografia política de Catalunya ha quedat totalment trasbalsada. [...] Quan hom s’acara a la immensa complexitat del problema amb intencions merament informatives es fa càrrec que a Catalunya tenim un govern microscòpic, totalment desbordat per una realitat circumdant impetuosa i viva. Però això no vol pas dir que no tingui un gran interès a tractar de fixar en termes clars i objectius algunes de les característiques del procés que està passant davant de la nostra vista. Aquesta és la meva intenció en començar aquest treball que la direcció de La Veu de Catalunya m’ha encarregat –treball que està totalment per sobre de les meves pobres forces informatives. [...]