Una justificació econòmica per a la igualtat de gènere

Les dones encara suporten càrregues domèstiques desproporcionades i pressions derivades de les normes socials i culturals

El biaix de gènere és al centre de l’atenció arreu del món. A través de protestes i campanyes que s’han fet virals a les xarxes socials, les dones de tot el món exigeixen la fi de l’assetjament sexual, de l’abús, del feminicidi i de la desigualtat.

Però per més reeixits que siguin els moviments #MeToo i #TimesUp pel que fa a elevar la consciència pública, a la lluita per la paritat li falta molt per acabar. Empoderar les dones i les nenes és crucial per assolir els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides fins al 2030. De moment, però, el biaix de gènere segueix sent un obstacle significatiu per al progrés a nivell mundial, un prejudici que es torna especialment agut al lloc de treball.

Actualment només el 5% de les empreses de l’índex S&P 500 (les 500 més grans dels EUA) estan liderades per dones. Aquesta trista xifra és encara més depriment si considerem que el 73% de les empreses d’àmbit mundial presumptament tenen instituïdes polítiques d’igualtat d’oportunitats, segons una enquesta de l’Organització Internacional del Treball (OIT). A més, tot i que les investigacions mostren un vincle clar entre l’equilibri de gènere d’una empresa i la seva salut financera, les dones ocupen menys del 20% dels càrrecs directius a les empreses més grans del món.

Abordar aquestes deficiències és un imperatiu econòmic i moral. Un informe elaborat l’any 2015 pel McKinsey Global Institute va revelar que si les dones i els homes tinguessin un “paper similar en els mercats laborals”, s’afegirien 28 bilions de dòlars a l’economia mundial fins al 2025. Aquests guanys a nivell mundial serien addicionals als beneficis que les empreses rebrien de manera individual. Les empreses amb més igualtat de gènere són més innovadores, generoses i rendibles. Però, al ritme actual d’empoderament femení, fan falta prop de 220 anys per tancar la bretxa de gènere. El món no es pot permetre esperar tant de temps; necessitem un nou enfocament.

Les empreses, les comunitats i les famílies han de treballar juntes per anivellar el terreny de joc per a tothom. El cost de no fer res és massa alt

Per ajudar a traçar un camí perquè les empreses contractin, retinguin i promoguin personal femení, a finals de febrer ens vam unir a més de 400 líders empresarials globals i representants governamentals a Santiago de Xile, en el marc del Quart Fòrum Global d’Empreses per la Igualtat de Gènere. La reunió -organitzada pel govern xilè i el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), en aliança amb l’Organització Internacional del Treball (OIT) i ONU Dones- buscava subratllar la importància de la igualtat de gènere en el sector privat.

Una de les solucions que hi havia a l’agenda és el programa -que compta amb el suport del PNUD- Segell d’Igualtat de Gènere, una iniciativa única que certifica les empreses que s’han compromès a eliminar les bretxes salarials de gènere, que han augmentat el nombre de dones en llocs de presa de decisions i que han treballat per erradicar l’assetjament sexual en el lloc de treball.

Actualment aquestes empreses certificades pel PNUD lideren el camí cap a la construcció d’una força de treball mundial més equilibrada. Per exemple a Xile, Codelco, l’empresa estatal de mineria del coure, està augmentant el personal femení i està incrementant la productivitat en el procés. De manera similar, el Banc Nacional de Costa Rica ha promogut dotzenes de dones perquè ocupin càrrecs directius; el banc ara és un proveïdor regional líder de finançament per a empresàries. I al Canadà, l’Scotiabank ha engegat un programa de tutoria per a dones i s’ha convertit així en una de les empreses més equilibrades pel que fa a gènere en el seu sector. La nostra esperança és que moltes empreses més s’esforcin per obtenir la certificació d’igualtat de gènere.

Una altra iniciativa que es debatrà són els Principis d’Empoderament de la Dona, un conjunt de directrius operatives desenvolupades per ONU Dones i el Pacte Mundial de les Nacions Unides que encarnen la justificació econòmica relativa a la igualtat de gènere. Més de 1.700 directors executius empresarials van donar suport a aquests principis, i prop de 300 empreses de 61 països han utilitzat l’eina gratuïta d’anàlisi de la bretxa de gènere de la iniciativa per ajudar els gerents a implementar els esmentats principis al lloc de treball.

Sens dubte, les reunions mundials, els sistemes de certificació i el programari lliure de cost són només part de la solució. Les dones encara suporten càrregues domèstiques desproporcionades, i pressions derivades de les normes socials i culturals que sovint els priven de la possibilitat d’assistir a l’escola, iniciar negocis o participar en la vida pública. A més, les dones que sí que tenen feines remunerades fora de la llar es troben al costat equivocat d’una àmplia bretxa salarial de gènere que és de mitjana del 23%, cosa que suggereix que la igualtat no són només oportunitats.

Les empreses, les comunitats i les famílies han de treballar juntes per anivellar el terreny de joc per a tothom. Afortunadament, el cost de no fer res és massa alt perquè les empreses -i les economies en conjunt- ho suportin, de manera que som optimistes: és possible eliminar el biaix de gènere als llocs de treball. Quan les empreses fan de l’empoderament de les dones un element central de les seves estratègies empresarials, el creixement i la igualtat poden reforçar-se mútuament per no deixar enrere ningú.

Copyright Project Syndicate

Més continguts de