L’epidèmia de còlera del 1885
Peces històriques
De les notes satíriques publicades sense signatura a la secció “Esquellots” del setmanari L'Esquella de la Torratxa (25-VII-1885). (Text prenormatiu, amb actualitzacions ortogràfiques). Feia quinze dies —tal dia com avui de fa 140 anys— havien transcendit a Barcelona els primers casos d’una epidèmia de còlera. A causa d’aquesta malaltia infecciosa van morir a la ciutat entre juliol i desembre del 1885 un total de 1.318 persones (861 dones i 457 homes). El redactor anònim d’aquesta peça ironitza sobre l’actitud de Joan Mañé i Flaquer, l’influent director del Diario de Barcelona, al qual un ninotaire de L’Esquella també li va dedicar un acudit a la primera plana amb aquest comentari: “¡Alça, Sr. Mañé! Jo també m’hi gronxaria si em trobava a França, donant des d’allí consells pel còlera!”
Lo còlera va propagant-se per tot arreu, i no obstant Barcelona està tranquil·la. Ningú es mou, ningú lloga casa a fora, ningú fuig amb los matalassos al coll i els coixins sota el braç, com succeïa l'any passat, que va ser l’any del còlera-por. ¿I creuran vostès que fins ara fa pocs dies no m'hi explicat, ni hi trobat que fos justificada la falta d’aprehensió de Barcelona? Ara, sí: ara crec que Barcelona fa molt bé en no encaparrar-s'hi. Vaig a dir-los perquè. Dijous lo Brusi [nom popular del Diario de Barcelona] publicava un article de Joan Mañé i Flaquer, escrit des d’un poblet de França. Precisament l'article versava sobre el còlera, i deia que el millor preservatiu consistia en anar-se'n. Això vol dir, doncs, que el director del Brusi ha fugit per no agafar-lo; i com que el Diario de Barcelona de totes les profecies que fa, mai n'endevina cap, resulta més clar que l’aigua que el còlera no vindrà, ni pot venir a Barcelona. Lo més bonic és que D. Joan ara que ha saltat la barrera dels Pirineus s'entreté donant-nos lliçons sobre lo que s'ha de fer perquè el còlera quan vinga no ens trobi desprevinguts. “Nombrareu Juntes d’auxilis, establireu hospitals, prendreu aquestes o aquelles medicines...”. Fins nos indica les medicines que hem de prendre que són les mateixes de l’any 34 i de l’any 54. ¡Vaja un home d’una sola peça! Reaccionari en tot... fins en medicina. Per lo demés, un milió de gràcies. I cuidis, que els aires de la República francesa no li facin mal. // Llegeixo en un periòdic: “En vista de que va disminuint la intensitat de l’epidèmia, els valencians han decidit treure a la Verge dels Desemparats i passejar-la en processó.” ¡Adios! ¿No hauria sigut més convenient treure-la quan l'epidèmia començava, o quan estava al fort? Perquè si la Verge dels Desemparats influeix en fer anar una pesta de baixa, aquella era l’ocasió, no aquesta. O sinó mirin lo que ha fet lo Dr. Ferran [el metge i bacteriòleg que va descobrir la vacuna contra el còlera]. Lo cèlebre metge tortosí se'n ha anat de dret a can Cánovas [Antonio Cánovas del Castillo era president del Govern] i li ha dit: —Don Anton: assenyali’m un poble empestat, procuri que tothom se deixi inocular i jo em comprometo a fer desaparèixer el còlera als cinc dies de practicades les inoculacions. I ja veuran com serà capaç de fer aquest miracle, sense necessitat de processons. ¡Miracles! ¿Eh? Sí senyors, miracles de la ciència. [...]
