Austràlia acaba de convertir-se en el primer país del món que prohibeix l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. El diagnòstic és clar: les xarxes socials majoritàries han esdevingut tòxiques perquè només cerquen el lucre a qualsevol preu, encara que sigui a costa de la salut física, mental i relacional de qui les utilitza. El que rebutgem és el model de negoci, basat en l'addicció i l'explotació de dades. I aquí rau l'error australià: en lloc d'atacar aquest model gravitatori que atrapa els usuaris, n'han expulsat els usuaris mateixos.
En nom de la protecció, la mesura ha generat una força centrífuga del tot esperable: en lloc de limitar l'ús digital, l’ha distribuït. Les descàrregues d'apps alternatives i fòrums anònims es disparen. Les primeres dades mostren que milions d’adolescents s’han vist abocats a plataformes minoritàries i menys regulades, llocs on el control és inexistent i els riscos potser són més grans encara. Roblox i Discord segueixen en marxa perquè el gaming no s'ha inclòs en la prohibició. Els adolescents també han entrenat les seves habilitats hacker desafiant els diferents sistemes de verificació, generant comptes falsos o fent servir VPNs.
Hi ha col·lectius especialment vulnerables a aquesta dinàmica d'expulsió, que afecta molt més les noies que els nois. Per als joves amb discapacitats o pertanyents a minories LGBTIQ+, les xarxes socials havien estat durant anys l'únic espai on trobar iguals, suport, referents i pertinença. Tallar de cop el lloc de socialització que han conegut durant anys genera desorientació i, sobretot, trenca la confiança cap a les institucions que haurien de vetllar per ells. La transició digital dels adolescents necessita acompanyament, no centrifugació.
La prohibició, almenys, està servint per a dues coses: d’una banda, per estimular la competència i qüestionar l'hegemonia de les grans plataformes. De l’altra, per accelerar la implementació d’infraestructures d’identitat digital (com myID), que estan a l’agenda del govern des de fa temps. Aquesta prohibició és una prova pilot a gran escala que converteix milions d'adolescents en subjectes d'un experiment tecnològic. El cas d’ús perfecte.
En definitiva, el camí difícil és construir alternatives en lloc de prohibir. Què passaria si apostéssim per crear espais digitals sans, sense algoritmes addictius, sense publicitat depredadora? Les solucions complexes requereixen debat, escolta activa i voluntat de transformació profunda. Els adolescents mereixen ser part d'aquesta conversa, i també les empreses del sector amb una voluntat responsable. El que necessitem no són experiments centrífugs, sinó un compromís real per redissenyar els espais digitals des de la base: amb transparència, participació juvenil i un model que prioritzi el benestar per sobre del benefici. Només així construirem entorns digitals segurs i saludables. Aprenguem del sacseig per reclamar les xarxes socials que ens mereixem: espais digitals on connectar amb qui ens importa, on compartir, respectar-nos i cuidar-nos millor.
