24/05/2021

L’Europa del dia després

3 min
L’Europa del dia després
Carme Colomina: 'L’Europa del dia després'

RECUPERACIÓ. Europa té ganes de parlar del dia després: de com es prepara per recosir les desigualtats socials, generacionals i geopolítiques eixamplades per la crisi. La cimera especial de caps d’estat i de govern de la Unió Europea que es fa dilluns i dimarts a Brussel·les va d’això: de passar revista a aquesta reobertura gradual. Però servirà sobretot per constatar que el dia després també està ple de tensions internes. La primera és econòmica. La pandèmia ha deixat en suspens tot el debat sobre la reforma de la fiscalitat i la governança de l’economia europea; ha multiplicat els costos socials, ha augmentat les desigualtats que la crisi financera ja havia eixamplat. I, si alguna cosa ha après la UE del desastre de gestió d’aquesta crisi, és com el daltabaix econòmic s’ha traslladat a les urnes.

Des de dins de les institucions europees, aquesta vegada s’insisteix que els governs tenen clar que han de poder demostrar que la recuperació arriba a tothom. La cimera social celebrada a Porto fa unes setmanes ja va deixar clar que els drets socials són “una part fonamental de la recuperació”.

Però ningú s’atreveix a vaticinar encara qui pot capitalitzar electoralment la pandèmia. Quin impacte social i polític tindrà, per exemple, aquest parèntesi vital en uns joves que s’han sentit atrapats i assenyalats pel confinament i que dubten sobre les seves possibilitats reals en aquest món postpandèmia?

CONFRONTACIÓ. L’escenari polític alemany està a punt de canviar. Els Verds han entrat a escena com la gran força emergent a l’Europa occidental. Mentrestant, l’hongarès Viktor Orbán promou una reorganització de l’extrema dreta (fora del Partit Popular Europeu) per consolidar una aliança política amb l’ultraconservador Partit Llei i Justícia (PIS) de Polònia i la Lliga de Matteo Salvini. El debat polític europeu postpandèmia està en transformació, alhora que s’obren noves esquerdes per a la confrontació.

El compromís climàtic és la nova línia divisòria que enfronta els estats membres. Un dels objectius de la reunió que arrenca avui és discutir com descarbonitzar aquells sectors de l’economia europea més contaminants per tal que la UE pugui complir el seu objectiu de reduir les emissions de CO en un 55 per cent a finals de la dècada. La reunió prèvia que van tenir els ambaixadors europeus per començar a discutir les conclusions de la cimera ja va escenificar el xoc entre els països més rics de l’Europa occidental i els seus socis de l’est i el sud del continent.

FEBLESA. En canvi, la pandèmia també ha portat rèdits geopolítics i ha reforçat aliances. La UE ha de fer front ara a un món on la Xina i Rússia exhibeixen la seva sintonia -o, com l’han anomenada oficialment, una “coordinació estratègica integral per a una nova era”-, enfortida per la retirada global dels Estats Units. Xi Jinping i Vladímir Putin acaben d’inaugurar un projecte -que van signar el 2018, i que ara es posa en marxa- per construir conjuntament quatre reactors nuclears que permetran a la Xina reduir la seva dependència del carbó.

Mentrestant, la crisi a Ceuta torna a evidenciar la gran feblesa exterior europea, la disfuncionalitat d’unes polítiques migratòries que externalitzen responsabilitats, i la seva dependència de governs xantatgistes. La UE no podrà ser mai un actor global convincent si continua fracassant a les seves fronteres, incapaç de desempallegar-se d’una retòrica i d’unes polítiques que no només l’afebleixen sinó que, a més, van en contra del que prediquen a l’exterior.

stats