09/03/2022

L’‘InfoK’ explica la guerra d’Ucraïna

3 min

Per molt que intento fer entendre a les meves filles que no podem dividir el món en bons i dolents, elles –amb 9 anys tot just fets– gairebé m’exigeixen, com tots els infants, aquesta simplificació tranquil·litzadora. Un cop vist l’InfoK sobre la guerra d’Ucraïna, la Joana ho té claríssim: s’hauria de matar Putin. I jo, que l’he vist amb elles, entenc la seva reacció. El que pretén l’InfoK és molt ambiciós i té un gran mèrit, però el seu intent de simplificar el que és complex i enfronta enormes interessos per fer-ho accessible als nens difícilment pot evitar un cert grau de deformació. Miro aquí d’analitzar, valorant l’esforç fet, algunes simplificacions preocupants.

D’entrada, una greu imprecisió. S’hi afirma dos cops que el 2014 Rússia va envair Crimea i la regió del Donbass “i se’ls va quedar”. No, Rússia no es va quedar el Donbass el 2014. I darrere aquesta simplificació s’amaga un fet rellevant: hi ha ucraïnesos pro-russos que, atacats per l’exèrcit d’Ucraïna, han hagut d’exiliar-se. Hi ha –i l’InfoK no en parla– ucraïnesos que han fugit de la guerra cap a l’est, refugiant-se a Rússia. No es pot explicar tot, ho sé, però segons què triem no explicar la visió de conjunt es deforma. Hi ha un segon moment clau, en la simplificació, més difícil de detectar. S’hi diu: “Rússia no forma part de l’OTAN i no vol que cap veí seu s’apunti a l’Aliança”. L’implícit és que no en forma part perquè no vol ni ha volgut mai. Però és més exacte afirmar que l’expansió cap a l’Est de l’OTAN no va ser tant un intent d’integrar Rússia com d’aïllar-la i encerclar-la. I que el mateix Putin, als inicis del seu mandat (cap al 2000), volia entrar-hi. Això sí, “sense haver de fer cua”. La preguntes serien: ¿fins a quin punt a l’OTAN ja li anava bé tenir Rússia com a enemic? i ¿què suposa això en termes de cultura de la pau? Si Rússia no ha volgut mai integrar-se a l’OTAN i s’ha aïllat volgudament d’Occident, que ara no deixi entrar-hi estats veïns resulta del tot injustificable. Si no l’han volgut o la volen com a enemic, passa a tenir cert sentit en termes de seguretat. De la connexió amb Manel Alías l’infant espectador en pot treure, també, una conclusió inexacta: una cosa és Putin –que és molt dolent– i una altra els russos –que són bons–. Pot acabar pensant que l’únic problema de Rússia és que els russos no poden aturar el seu president perquè és un dictador violent. I és, en part, veritat, però només en part. Pel que fa a les sancions internacionals, inclosa l’exclusió d’Eurovisió, quina llàstima que ningú sigui prou gran per preguntar per què no hi va haver cap sanció contra els EUA quan el 2003 van envair l’Iraq saltant-se el dret internacional.

El millor d’aquest InfoK és la intervenció de Carme Colomina. La subscric del tot. El més important per aturar una guerra és intentar que no comenci, negociant tant com calgui. I si la guerra comença, seguir negociant. S’ha d’intentar entendre per què s’ha començat a lluitar, què hi ha al darrere, què vol cadascuna de les parts. I això, justament, és el que no aconsegueix fer entendre l’InfoK.