11/04/2016

La legalitat com a epidèmia

2 min

Caram, caram. Semblava tonto, però una vegada més queda comprovat que els tontos som nosaltres, i, com diuen en castís, de capirote. Resulta que el ministre d’Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, apareix als papers de PanamàJosé Manuel Soriapapers de Panamà com a titular d’una societat de dubtosos objectius financers en companyia d’un seu germà, Luis Alberto Soria. No fa gaires dies que el mateix ministre es referia a l’escàndol panameny per afirmar amb molta prosàpia i solemnitat que qualsevol persona que veiés el seu nom dins aquesta allau de documentació s’havia d’apressar a donar explicacions minucioses i que coses com aquestes són intolerables.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

En el moment d’escriure aquest article, les explicacions sobre el cas són certament riques fins a la prolixitat. El germà Luis Alberto es fa l’orni quan li truquen els mitjans, i es veu que el mateix ministre ha forfollat alguna cosa sobre falses informacions i activitats perfectament legals. Parafrasejant el doctor Johnson, i sense referir-nos a ningú en concret, se’ns acut escriure que no exactament el patriotisme, sinó una certa idea de la legalitat, és l’últim refugi dels canalles.

Si per alguna cosa serà recordat el ministre Soria, tot i que esperem que no calgui recordar-lo gaire, és per haver estat el ministre de les prospeccions petrolíferes, submís als dictats de monstres empresarials com Cairn Energy fins al punt de posar en perill extrem tot el fons marí que va des d’Eivissa fins a les costes valencianes, incloent-hi tota la flora i la fauna marines que hi creixen o s’hi belluguen. En altres paraules, no deixis que el respecte a la natura -i, en conseqüència, a la salut de les persones- t’espatlli un bon negoci. Perfectament legal, no cal ni dir-ho. Però que una acció de govern sigui legal no exclou que a la vegada pugui ser absolutament indecent, com curiosament succeeix amb tota la trajectòria de l’executiu al qual pertany José Manuel Soria, i que, no ho oblidem, és presidit per Don Mariano, que fa l’efecte de trobar-se en funcions d’ençà que va arribar en aquest món.

Darrere de les societats pantalla que feliçment prosperen en paradisos fiscals de tota casta i condició, i també al darrere dels partits polítics amb un historial de presumpta delinqüència, acostuma a haver-hi unes figures que fan tot el que poden per romandre a les fosques i que insisteixen davant dels seus clients que tot el que fan per ells és legal. Si fem la traducció de les finances a la política, també el govern espanyol es passa el dia proclamant amb la mà al pit que tot el que fa s’ajusta a la més estricta legalitat, tant si decreta una amnistia fiscal per a defraudadors com si es carrega sistemàticament la legislació del Parlament català, com si converteix els immigrants en carn de tanca enganivetada, com si el ministre de l’Interior rep al seu despatx un personatge imputat per corrupció. Potser no és bonic, però és legal, i aquí s’acaba qualsevol explicació. Patim una epidèmia de legalitat que amenaça d’acabar amb valors amb què comptàvem, com el sentit comú, la vocació de servei públic o la decència.

stats