La llibertat guiant el poble
El premi Cap de Trons de la setmana (Cabesita Loca, perquè no hi falti la versió bilingüe) se l'ha endut la senyora Fanny Pol, del PP, que no va tenir altra idea que penjar al seu Facebook un fotomuntatge en què apareixia Carme Chacón -candidata del PSC i ministra de Defensa a les estones lliures, o a l'inrevés- amb la brusa descordada i mostrant un pit, envoltada d'alts comandaments militars. Fanny Pol havia estat diputada al Parlament balear, regidora de l'Ajuntament de Palma i, actualment, anava a les llistes del PP per al Senat i representava aquest partit al consell d'administració de l'empresa funerària de Palma. Es veu que la senyora Pol va tenir a bé, a més de penjar la foto trucada, acompanyar-la amb comentaris del tipus "el que s'ha de fer per ser ministra". Hi, hi, hu, hu. Quin talent perdut per al club de la comèdia.
La broma, tanmateix, li ha sortit cara a la senyora Pol. En un primer moment, i en vista de la polseguera que s'aixecava, es va limitar a retirar la foto en qüestió i a publicar un missatge de disculpa. Però ahir va haver de presentar la renúncia a tots els seus càrrecs i a la seva candidatura al Senat, renúncia que, per descomptat, va presentar "de manera totalment voluntària". No se'ns hauria acudit pensar una altra cosa. Menció a banda mereix un altre pepero veterà, Joan Fageda, que en el seu dia va ser alcalde de Palma i que es va fer famós sobretot per la seva afició als concursos de miss i altres esdeveniments relacionats amb la bellesa femenina siliconada. Es veu que Fageda va ser a temps de passar pel Facebook de la seva coreligionària i, en veure el fotomuntatge de la ministra Chacón, no va poder evitar clicar el botó de "M'agrada". Geni i figura, Joan Fageda.
Ens agradaria poder dir que la bajanada de Fanny Pol no guarda cap relació de causalitat amb la seva militància al PP balear, però malauradament no tenim cap seguretat que sigui així. Un dia ens hauran d'explicar què mengen, aquesta gent, per donar tan continuades mostres de bon gust i agudesa mental. Perquè el fotomuntatge a costa de Chacón és, com s'ha dit, una cosa xavacana, barroera, fora de lloc i perfumada amb un tuf masclista i casernari (es fa difícil imaginar que a algú se li acudeixi penjar a internet un fotomuntatge d'un candidat mascle ensenyant el ninot). Però sobretot, ens posa al davant d'un cas de falta de senderi digne d'estudi.
Amb tot, una altra ministra socialista, Elena Valenciano, tampoc va poder evitar la sobreactuació a l'hora de mirar de treure suc de la casposa ocurrència de la senyora Pol. Va dir, Valenciano, que constituïa "una ofensa contra Chacón i totes les dones d'Espanya". No ofèn qui vol, sinó qui pot. I no sé quina mena de coses causen ofensa a la cap de llista del PSC, però si les dones d'Espanya (totes, a més) s'haguessin d'ofendre per una astracanada com aquesta, estaríem arreglats. El que sí que resulta ofensiu, això sí, és la mena de coses que hem de veure i sentir per part dels nostres dirigents de la cosa pública.
