Com les llibreries menorquines
Tal com informa l'ARA Balears, la presidenta del Govern Balear, Marga Prohens, ha tingut un començament de setmana mogut. El mateix dia, dilluns, va protagonitzar allò que ja se sap que serà la marca del seu mandat: múltiples atacs contra la llengua catalana, la llengua que ella mateixa parla i en la qual es va educar. Segueix així, disciplinadament, el pas que li marca Vox, tot i que tant ella com el seu executiu l'assumeixen, pel que es veu, amb diligència, i fins i tot amb gust. En algun moment, com en aquell de la proposició de llei de l'oficina lingüística que va presentar Vox, el PP fa una mica de comèdia com si s'hi resistís, però immediatament cedeix (o deixa de fer comèdia) i es plega a les exigències del partit de Santiago Abascal.
La darrera d'aquestes exigències, que el PP de Balears ja ha acceptat, és implantar l'elecció de llengua (un plantejament que d'entrada és inviable i contrari a l'Estatut i a la llei d'Educació de Balears) fins a segon de primària: en cas de realitzar-se, això equivaldria a la segregació de l'alumnat per llengua, un despropòsit que no fa més que incidir en la fractura i la desigualtat social, a part de crear confusió i desgavell als centres d'ensenyament. No ha engolit el PP aquesta, que Vox ja en posa una altra damunt la taula: suprimir el requisit de català per als docents, com ja es va fer amb el personal de la sanitat pública.
Va ser justament mirant de justificar aquesta mesura que la presidenta va fer unes declaracions que han tingut ressò: “Vull que treballar a les Balears sigui un regal [per a metges i infermeres, funcionaris i cossos i forces de seguretat], no un càstig”. La frase conté una dosi d'autoodi tan exagerada i viscosa que, si no vingués d'algú que té responsabilitats de govern, produiria fins i tot llàstima. Hi ha aquesta, diguem-ne, línia comunicativa del PP (sense cap necessitat que Vox els hi empenyi) que consisteix a dir coses tan desmesurades que es fa difícil prendre-se'ls seriosament: el mateix dia, Feijóo amenaçava que l'amnistia duia Espanya a seguir el camí dels Balcans. Bé, disparant enormitats cada dia, tot el dia, per boca dels seus dirigents, qualsevol intent de diàleg serà estèril. No es pot conversar amb qui s'entesta a no moure's de la hipèrbole.
En aquest sentit, un magnífic exemple de resposta a l'ofensiva ultranacionalista contra el català l'han donat les llibreries de Menorca. En aquesta illa també governa un PP envalentit amb l'anuència de Vox, i el Consell de Menorca ha intentat desfigurar la Fira del Llibre en Català, que s'hi celebra cada any, per una suposada Fira del Llibre de Menorca que només tingués llibres d'autors locals, intentant amagar que la llengua en què escriuen és el català. Les llibreries han contestat les pretensions i les maneres tramposes del conseller de Cultura, Joan Pons Torres, amb un comunicat que el deixa en evidència i en què se li fa saber, amb elegància però amb fermesa, que no pot comptar amb les llibreries per a aquesta Fira vergonyosa. Una actitud que mereix ser aplaudida i seguida.
