Lorca, Machado, Anaya i els ‘ni-ni’
Una de les notícies de la setmana ha estat aquest llibre de text de l’editorial Anaya en què apareixien les biografies dels poetes Federico García Lorca i Antonio Machado com una mena d’historieta simpàtica. El llibre era un manual de llengua espanyola adreçat al cicle de primària, concretament a alumnes de sis anys. I s’hi llegien, textualment, les frases que reproduirem a continuació, no sense vergonya aliena. Sobre Lorca: “ Poco después de terminar su última obra de teatro, ‘La casa de Bernarda Alba’, Federico murió, cerca de su pueblo, durant la guerra en España ”. No diuen cap mentida: Lorca va morir prop de Fuentevaqueros als inicis de la Guerra Civil. Llàstima que no especifiquin que ho va fer a la vorera d’un camí, cosit a trets per un escamot de feixistes que no es van estar de comunicar-li que l’assassinarien per “ rojo y maricón ”, i que encara avui no hi ha hagut manera de localitzar les restes de qui va ser un dels poetes més importants de la literatura espanyola, entre altres coses perquè les mateixes autoritats espanyoles -nascudes dels cèlebres consensos de la Transició- ho han impedit.
Pel que fa a Machado, la ressenya que figurava al llibre d’Anaya no és menys ignominiosa: “ Más tarde le nombraron miembro de la Real Academia Española. ¿Sabéis que en este lugar sólo pueden entrar los mejores escritores? Antonio Machado lo era. Pasados unos años se fue a Francia con su familia. Allí vivió hasta su muerte ”. Es veu que Machado hi va anar de vacances, a Cotlliure, i no exiliat d’un país en guerra que no volia ments brillants com la seva. Va morir pobre, desposseït, ignorat, rebutjat i enyorat de la seva pàtria, amb el cor trencat de veure-la ofegada en sang i feixisme. La gent d’Anaya també es va oblidar de posar de relleu aquests ínfims detalls.
L’editorial Anaya ja ha retirat el llibre, no sense donar unes explicacions que no fan més que multiplicar l’estupor de qui té la paciència de llegir-les: “Un nen de sis anys no entén què és l’exili, per això no se n’hi donen més detalls. El mestre, si vol, amplia la informació”. Seguint aquesta lògica, m’imagino que a una criatura de sis anys se li hauria d’explicar que Hitler va ser un dirigent elegit democràticament que va dur Alemanya a una ambiciosa política d’expansió. O que Franco va ser un militar que es va veure obligat a ocupar el poder a l’estat espanyol de manera interina només durant quaranta anys, després que finalitzés un règim democràtic i en comencés un altre.
No entrarem, per falta d’espai, en la misèrrima redacció i informació que (a banda de la qüestió de les morts respectives) es proporciona als alumnes sobre aquests dos grans poetes i la seva significació cultural, però si aquesta és la mena de manuals amb què s’eduquen els escolars de l’Espanya actual, aleshores no ens hem d’estranyar de la desgraciada proliferació dels anomenats ni-ni. Ho va escriure, precisament, Machado: “ Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus andrajos, desprecia cuanto ignora ”.
