DIETARIVV

11/3: U més u igual a zero

HO VEUREM moltes vegades. L’extrema dreta es planta en un poble de Catalunya per posar-hi una paradeta o per fer una activitat. A veure què passa. Amb l’objectiu de lluir a la resta de l’Estat la seva valentia per defensar Espanya in partibus infidelium. Llavors, des de l’independentisme s’aixequen veus proposant estratègies per reaccionar davant de la provocació. Uns diuen que el que cal és fer-los el buit, la més absoluta indiferència, passar d’ells: allò que se’n diu fer un Tortosa. Uns altres, que el que cal és mobilitzar-se contra aquesta presència i fer-los notar pacíficament però massivament el rebuig. Tot i que jo prefereixo la primera, totes dues estratègies poden ser útils. Ara, la suma de totes dues és un desastre. Aplicant al mateix temps les dues estratègies es produeixen accions de rebuig en què hi ha massa gent perquè es pugui parlar d’indiferència i massa poca perquè es pugui parlar de protesta massiva. Fer servir dues estratègies al mateix temps provoca el fracàs de totes dues. És un exemple: la diversitat d’estratègies sobiranistes és -davant de qualsevol dels reptes que té al davant- potser un error de concepte. Però és sobretot una equivocació pràctica: al final, porta al fracàs de totes. Per manca de massa crítica.

Més continguts de