Dalí, la gran obra de Gala

Gala es va convertir en l’amant de Dalí, la seva amiga, la seva model, la seva mare i la seva gerent

Sempre que parlem d’una dona a l’ombra d’un home diem allò que “Darrere d’un gran home sempre hi ha una gran dona”. Acostuma a passar que un gran home –per arribar a ser-ho– ha gaudit de l’ajuda inestimable d’algú. I existeix una llarga llista d’aquests alguns femenins: Zenobia Camprubí (en el cas de Juan Ramón Jiménez), María Teresa León (en el cas de Rafael Alberti), Lillian Hellman (en el cas de Dashiell Hammett), Yoko Ono (en el cas de John Lennon), etc. I evidentment Eleanor Roosevelt, escriptora i política casada amb Franklin Delano Roosevelt, 32è president dels Estats Units i un dels grans artífexs del final favorable als aliats –i al món en general– de la Segona Guerra Mundial.

Indubtablement Gala –que no es deia Gala sinó Ielena Ivànovna Diàkonova– és un d’aquests alguns més lluïts, perquè el resultat –Dalí– llueix molt. Quan Gala va conèixer Salvador Dalí, el nostre pintor més internacional patia ansietat i depressió perquè pensava que el seu talent no era prou reconegut. Les seves vides es van creuar a París, sent ella encara la dona del poeta Paul Éluard i anant Salvador Dalí a presentar, juntament amb el seu amic Buñuel, 'Un chien andalou'. Era l’any 1929 i Gala ja havia fet un curs accelerat de fer de musa d’un artista i treure-li més suc. Després d’una estada de la parella a Cadaqués, Gala es va convertir en l’amant de Dalí, la seva amiga, la seva model, la seva mare i la seva secretària-gerent. El va empoderar i el va convertir en el gran artista que portava dins, en el geni que avui coneixem: histriònic, feixistoide, però pintor genial.

Gala mereix l'exposició del MNAC perquè Dalí és la seva gran aportació, i reconèixer-l'hi és de bon gust

Ara el MNAC celebra la figura de Gala amb una exposició que alguns pensaran que no mereix perquè no és artista ni res i se suposa que als museus exposen els artistes, no els vulgars mortals. Sincerament, Gala mereix aquesta exposició perquè Dalí és clarament la gran obra de Gala, la seva gran aportació, i reconèixer-li és de bon gust. El seu cas és semblant al de Sofia Tolstoi, que li va fer al seu marit, Lev Tólstoi, l’autor de 'Guerra i pau', fins i tot d’infermera, a més de fer-li de copista, editora i 'personal assistent', que diríem avui. Ni Tolstoi seria considerat un dels més grans escriptors sense Sofia, ni Dalí un dels més grans pintors sense Gala.

Gala no va deixar com a testimoni els seus diaris, com sí que va fer Sofia Tolstoi, però és fàcil imaginar que Dalí estava molt més domesticat que l’escriptor rus, tot i la seva extravagància i la seva aparent frivolitat. No crec que Gala patís gaire, al costat de Dalí, ben al contrari. Les moltes fotos en què tots dos apareixen a Portlligat o a cap de Creus feliços i contents donen fe d’aquesta llarga felicitat compartida que duraria fins a l’any 1982, quan Gala va morir, deixant sol Dalí, que li sobreviuria set anys. I encara en són més prova els molts retrats que ell li va pintar, com 'El peu de Gala' o 'Gala Placídia. Galatea de les esferes'. Poden veure l’exposició fins al 14 d’octubre. I aprofitar l’estiu per visitar la seva tomba al Museu-Castell de Púbol.

Etiquetes

Més continguts de