Som malalts mentals
Vicerectora de la UOCQuè respondries si et preguntessin quin risc tens de patir mala salut mental? Mira, et donaré quatre pistes. Segons l'Informe de Salut 2016, del departament de Salut, a Catalunya un 21% de les dones i un 12% dels homes de més de 15 anys pateixen ansietat o depressió, una xifra que augmenta en persones més grans i que en majors de 75 anys arriba al 39% (dones) i 27% (homes).
D'acord, aquestes dades són de persones que en el moment d'elaborar l'informe patien ansietat o depressió, però certament hi ha altres trastorns mentals i, a més, el risc caldria calcular-lo tenint en compte altres factors psicosocials. Compartiré més dades, doncs. Segons l'informe 2016 de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, que utilitza un qüestionari específic per mesurar-ho, el 16,5% dels homes i el 20,3% de les dones de més de 15 anys de Barcelona tenen risc de mala salut mental. I sí, el risc és superior en les classes socials desafavorides (21,6% en homes i 28,8% en dones) i menor en les avantatjades (9,6% en homes i 11,3% en dones).
Ara sí que pots tenir una idea del teu risc aproximat de mala salut mental. T'ha sorprès? Possiblement sí. No t'imaginaves un risc tan alt. I això és perquè encara avui fem invisibles els trastorns mentals. A vegades expliquem amb tot luxe de detalls els símptomes que hem patit en una grip o en una lesió de turmell, fins i tot els símptomes d'un càncer, però no fem el mateix amb la depressió.
Doncs ja podríem començar-nos a espavilar. Ens convé la visibilitat com a mínim per tres raons. La primera: perquè els trastorns mentals no només afecten la pròpia salut sinó que també impacten en la de les persones de l'entorn. La segona: perquè aviat constituiran la principal causa de pèrdua de salut i qualitat de vida. De fet, unes projeccions que l'OMS va encarregar ja als anys noranta pronosticaven que la depressió, que el 1990 era la quarta causa d'aquesta pèrdua de salut i qualitat de vida, el 2020 passaria a ser la primera. I la tercera raó: perquè fent aflorar els trastorns mentals, parlant-ne, coneixent-los, hi dedicarem l'atenció que mereixen, i també els recursos, el talent, la formació i la recerca necessaris per disminuir el risc de patir-ne i, en conseqüència, pal·liarem la pèrdua de qualitat de vida a causa d'una mala salut mental.
Alçar la veu per la malaltia mental generarà un interès creixent per finançar i avançar científicament en l'estudi de les seves causes, tant les bioquímiques i neurològiques com les d'origen social. Es podrà fer més recerca sobre els tractaments, molts encara avui lluny de l'eficàcia que desitjaríem. S'invertirà més a posar a l'abast dels afectats les teràpies disponibles i es dedicaran més esforços a disminuir les diferències socials, malauradament tan determinants per a l'estat de salut. I, sobretot, aconseguirem esborrar l'estigma i que les persones que pateixen malalties mentals siguin tractades amb equitat en tots els sentits. Ens ho devem com a societat.
