En guerra contra la intel·ligència
“En vuit dècades hauran desaparegut la meitat de les espècies” és l’advertència que va llançar aquesta setmana l’economista i sociòleg Jeremy Rifkin a l’Auditori de Sant Cugat. Justament, pocs dies abans se celebrava a Hawaii el congrés de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN), on es va presentar l’última actualització de la Llista vermella d’espècies amenaçades. Són ja més de 23.000 les espècies d’animals i plantes que empenyem cap a l’extinció, de manera que causem un desordre en la natura que s’acabarà girant contra nosaltres com un bumerang. Però crida l’atenció l’acarnissament amb què estem eliminant els animals més intel·ligents, aquells que posseeixen altes capacitats cognitives i emocionals, que desenvolupen cultures i ploren la mort dels seus.
La situació dels grans simis, la nostra família més propera, és catastròfica. L’última actualització de la Llista vermella classifica el ximpanzé i el bonobo en la categoria d’animals en perill. El goril·la occidental i l’oriental, així com l’orangutan de Borneo i el de Sumatra, estan ja en la categoria d’animals en perill greu. Cada cop més científics i filòsofs reclamen la consideració de persones no humanes per a aquests animals, que porten a dins seu les claus del misteri de la subjectivitat i els orígens del llenguatge. I tanmateix, la caça i la destrucció dels seus hàbitats els estan exterminant.
També l’elefant africà podria desaparèixer, perquè la caça n’està eliminant 30.000 individus l’any. La IUCN ha demanat a tots els països que tanquin els seus mercats nacionals de venda d’ivori, però caldrà veure quants ho faran. Així mateix, ha demanat que es respecti la moratòria internacional de la caça comercial de balenes, i ha adreçat aquesta petició especialment al Japó, perquè des de l’any 1986, quan es va aprovar la moratòria, ha utilitzat l’excusa de la recerca científica per matar 15.000 individus. Malauradament, les balenes pateixen també per la contaminació i l’escalfament dels oceans, així com pel soroll dels nostres vaixells, que els dificulta la comunicació entre elles.
Però no totes aquestes tragèdies passen lluny de casa nostra. El llop ibèric, una subespècie endèmica de la Península, i una de les criatures amb més enteniment que habiten l’estat espanyol, és perseguit per la mateixa administració que l’hauria de protegir, i per ramaders que només valoren els animals segons els diners que hi guanyen. Segons l’Associació per a la Conservació i l’Estudi del Llop Ibèric (Ascel), a la Península només quedarien uns 750 llops adults reproductors.
Semblaria que hauríem de protegir especialment criatures com aquestes, encara que només fos perquè conviure amb altres formes d’intel·ligència a la Terra ens hauria de fer sentir menys sols. Podríem gaudir immensament d’observar les complexes relacions socials que es desenvolupen en els grups de ximpanzés, i d’estudiar com els dofins es criden els uns als altres pel seu nom, o com les mares canten a les cries que porten a l’úter. Podríem sentir alegria en observar l’afecte i la tendresa amb què les orques, els elefants o els llops eduquen els seus fills. Podríem passar-nos hores i hores contemplant com els corbs aprenen a utilitzar instruments, o admirant l’enginy dels lloros grisos. I en canvi, hem emprès una guerra contra aquestes espècies. ¿Tanta ràbia ens fa que hi hagi intel·ligències diferents de la nostra?
Sobre això, val la pena llegir l’últim llibre del primatòleg Frans de Waal: Are we smart enough to know how smart animals are?, en què descriu com el nostre desig de ser únics ha estat frenant la recerca científica sobre la intel·ligència d’altres espècies. I tanmateix, ara que els estudis de cognició animal sembla que per fi avancen, hi ha una altra cosa que em preocupa: la ciència està demostrant que hi ha formes complexes d’intel·ligència en moltes altres espècies, més enllà dels mamífers i les aus. Ara sabem que els bacallans aprenen a manipular de formes innovadores les menjadores de les granges on els crien, o que invertebrats com els pops són capaços d’utilitzar instruments. El que m’amoïna és el futur d’aquests animals un cop sabem que són intel·ligents.
Em temo que ben aviat haurem aconseguit exterminar qualsevol espècie que tingui un bri d’enginy. Aleshores, finalment, podrem cridar ben fort que som l’únic animal intel·ligent del planeta. En el món que estem creant a la nostra imatge i semblança, la supervivència del més ben adaptat es convertirà en la supervivència de qui aconsegueixi amagar millor la seva intel·ligència dels gelosos ulls dels humans.
