Mazón i Rovira, dimissió
La Generalitat Valenciana va tardar dos dies a publicar els resultats d'això que van anomenar enquesta sobre la llengua base de l'ensenyament, un nyap polític i pedagògic amb el qual pretenien arraconar l'escola pública en llengua catalana, o valencià. D'ençà que van publicar els resultats (i que tothom va poder comprovar que eren exactament contraris a les previsions del govern valencià, que esperava un suport àmpliament majoritari a l'escola monolingüe en castellà i es va trobar la fotografia inversa a aquesta), els governants valencians han quedat muts i a la gàbia. Concretament el conseller d'Educació José Antonio Rovira, promotor de l'enquesta i autor polític (en aquest cas, el sintagma “autor intel·lectual” seria un oxímoron) de la llei de llibertat educativa o llei Rovira, habitualment tan loquaç quan es tracta de denigrar les entitats defensores de la llengua i de l'escola pública, no ha tornat a dir ni ase ni bèstia.
Per la seva banda l'encara president de la Generalitat, Carlos Mazón, es va limitar a penjar divendres passat un vídeo a les xarxes en què tenia el cinisme de dir que “no era un enfrontament, no guanyava una llengua o una altra, la victòria és la llibertat educativa”. Promoure l'enfrontament dins la societat valenciana a compte de la llengua és just el que ha fet aquest govern des del primer dia del seu mandat. Fins i tot, com s'ha assenyalat, la campanya informativa sobre l'enquesta la van haver de fer aquestes mateixes entitats que Rovira menysté (quan haurien de ser les seves interlocutores: Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, associacions de pares i mares, sindicats docents), ja que la Generalitat semblava voler dur-la en un secretisme xocant per a una de les mesures estrella del consell de govern format per PP i Vox per a aquesta legislatura.
Un Consell que ja fa setmanes que es troba en una situació de debilitat a causa no tan sols de la calamitosa gestió de la DANA del 29 d'octubre, sinó també —i potser sobretot— pel comportament posterior del president Mazón, que no cal que tornem a repassar perquè és d'una indignitat pública i notòria. El fracàs de la consulta a les famílies sobre la llengua de l'ensenyament fa que l'executiu hagi rebut una forta desqualificació per part de la societat valenciana. L'aritmètica electoral els va permetre formar govern, però les seves iniciatives i la seva manera d'entendre l'exercici del poder —intemperant, arbitrària, infantil— mereixen el rebuig de la ciutadania.
Al clam de “Mazón dimissió”, que ja ha estat l'argument de cinc manifestacions massives, s'hi ha afegit el de “Rovira dimissió”. El president es troba sota investigació judicial per les seves mentides sobre el 29 d'octubre. El Partit Popular es limita a evitar pronunciar-se sobre la cadena de despropòsits del seu govern en un lloc clau com és el País Valencià. Un naufragi que confirma allò que ja se sabia: els governs d'extrema dreta poden semblar desafiadors, però sobretot són inoperants, ganduls, corruptes i profundament nocius per a l'interès general.
