Memorable recital de Bruce Springsteen (1981)
Peces històriques
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSCrítica musical íntegra de Jordi Garcia-Soler (Barcelona, 1947-2020) a l''Avui' (23-IV-1981). De llavors ençà –fa més de quaranta anys– Bruce Springsteen manté una vinculació empàtica extraordinària amb l’esperit de Barcelona i amb la singularitat de Catalunya. Aquest cap de setmana ha palesat un cop més que quan actua al nostre país les seves salutacions i exclamacions no són tan sols un formulisme o una simple cortesia. Ni l’articulista Jordi Garcia-Soler –tot i tenir un talent intuïu molt acusat (vegeu aquesta secció del 18-VI-2020)– ni els altres periodistes especialitzats podien preveure que la bona relació de Boss amb el públic català a partir d’aquell primer recital a Barcelona seria tan permanent i intensa malgrat el pas dels anys.
El palau municipal d'esports de Montjuïc va ser escenari novament, dilluns proppassat a la nit, d'una manifestació rockera d'un interès no gens negligible, el protagonista principal de la qual va ser Bruce Springsteen, el gran baladista nord-americà que enguany ha estat guardonat com el millor artista rocker, el millor conductor de banda, el millor compositor, el millor cantant i l'autor del millor disc, en un complet que supera totes les previsions. Bruce Springsteen, amb l'acompanyament del mateix conjunt amb el qual enregistrà recentment The River, The Street Band, va oferir un bon concert, en el decurs del qual no solament va presentar les peces del seu darrer àlbum ja esmentat, sinó que n'interpretà també d'altres ja conegudes pels afeccionats, en la seva línia de baladista de gran categoria. Alternant ritmes i donant a tota la seva actuació un gran aire de participació festiva, Bruce Springsteen ens oferí tot un seguit d'interpretacions a través de les quals vam poder copsar el seu poder de retratista fidel de situacions concretes i d'impressions personals, conreant sempre un estil de balades en les quals el joc de la seva guitarra i el del saxo de Clarence Clemons tenien un suport instrumental excel·lent a càrrec de The Street Band. A més d'aquestes balades, que sens dubte configuren el bo i millor de tota la seva producció artística, Bruce Springsteen ens presentà també algunes interpretacions més accentuadament rítmiques i d'un caràcter més marcadament rocker, en les quals tant ell com els seus acompanyants van assolir un alt nivell de comunicació amb els espectadors.
