Mercosur: els pesticides surten d'Europa
Un dels principals arguments per frenar la voluntat de la Comissió Europea de "crear l’espai de lliure mercat més gran del món" amb el Mercosur és la denúncia de moltes organitzacions agràries i ecologistes que entraran a Europa aliments cultivats amb pesticides prohibits dins de la UE. Però darrere d’aquesta competència deslleial s’amaga una pregunta clau: qui produeix aquests tòxics prohibits que després s’utilitzen a Sud-amèrica? La resposta és paradoxal: una part molt important els fabrica la mateixa Europa.
Per poder afirmar-ho, el grup periodístic Unearthed i l’ONG suïssa Public Eye van sol·licitar accés a les notificacions d’exportació que les empreses europees han de fer segons el Conveni de Rotterdam. Tot i que aquestes dades són estimacions prèvies a l’exportació real, constitueixen la font més fiable. Segons el seu informe, el 2018 es van exportar a 85 països no pertanyents a la UE unes 81.600 tones de plaguicides prohibits. Lògicament, organitzacions com la sud-africana Women on Farms Project (WFP) van denunciar que el fet que bona part d’aquestes exportacions es dirigeixi a països empobrits "revela una manera de pensar racista i colonial". I malgrat que la Comissió Europea va prometre posar fre a aquesta pràctica, les dades del 2024 mostren un augment del 50% respecte al 2018.
Ecologistes en Acció ha analitzat aquest informe en clau de l’estat espanyol, que, juntament amb Alemanya i Bèlgica, lidera aquest negoci: el 2023 es van autoritzar per a l’exportació prop de 17.000 tones de plaguicides prohibits, amb destins entre els quals hi ha el Mercosur. En total, es van gestionar 23 substàncies prohibides, entre les quals fungicides nocius per a fetus en gestació i insecticides que provoquen mortalitat en les abelles. I a casa nostra tampoc podem afirmar que els hem deixat d’aplicar. Els informes anuals de detecció de plaguicides de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre no només ens alerten de nivells elevats de pesticides als rius, sinó també de la presència d’algunes d’aquestes 23 substàncies prohibides.
Aquestes informacions identifiquen les empreses que sol·liciten autoritzacions per exportar. Més enllà d’algunes empreses locals, hi apareixen multinacionals com Bayer i Corteva, i en altres països europeus BASF i Syngenta. No és casualitat: aquestes quatre multinacionals controlen més de la meitat de totes les vendes mundials de pesticides i lideren la producció dels més controvertits. Alhora, gràcies al seu poderosíssim lobi, tenen un paper determinant en les decisions polítiques que pren la Comissió Europea.
El veritable problema d’ampliar el lliure comerç és que només en surten beneficiades les grans empreses, independentment d’on estiguin ubicades. Tant si es tracta d’exportar alvocats de Xile a Catalunya per reexportar-los després al nord d’Europa, com d’exportar soja del Brasil a Catalunya per convertir-la en carn de porc que exportem al mercat xinès. I, com hem vist, també de si es tracta de vendre els pesticides que fan possible aquest model.
El lliure comerç és la coartada per a un negoci tòxic, corporatiu i amb segell europeu.