Mercosur: concessions inacceptables
El principi de preferència comunitària és un concepte fonamental que es refereix a la prioritat que es dona als productes i serveis originaris de la Unió Europea en el mercat comunitari. Els estats membres han de donar preferència a les produccions europees per sobre de les de tercers països. L’objectiu és fomentar el comerç intracomunitari i la integració econòmica europea, protegir la indústria i l’economia i promoure la cohesió econòmica i social dins la Unió Europea. S’hauria d’aplicar en les compres públiques, la contractació de serveis, les ajudes estatals i el comerç exterior.
Per a sorpresa dels pagesos i pageses europeus, hem descobert que aquest principi preveu excepcions, entre les quals els acords internacionals que estableixin condicions d’accés al mercat més favorables per a tercers països. Per tant, el tractat de Mercosur, legalment, no se salta el principi de preferència comunitària europea, però èticament i a la pràctica pensem que sí, i molt, ja que implica concessions i acords que afecten negativament l’agricultura i la ramaderia dels estats membres.
L’eliminació de bona part dels aranzels sobre les importacions de Mercosur, l’impacte de sostenibilitat ambiental, els estàndards laborals i les clàusules mirall del tractat, que són realment un miratge i només serveixen per vigilar, no per actuar, si es produeixen pertorbacions de mercat, fan que el principi de preferència comunitària brilli per la seva absència. Els pagesos i pageses europeus estem sotmesos a normatives estrictes de seguretat alimentària, benestar animal i sostenibilitat mediambiental. Som la regió mundial amb controls més severs, i això posa en relleu el compromís i professionalitat de la pagesia i la garantia de la qualitat dels aliments de cara al consumidor. Doncs bé, tot el que a nosaltres se’ns prohibeix, en el cas dels tractats de lliure comerç es permet que entri lliurement i que competeixi deslleialment amb les nostres produccions.
Que l’alimentació sigui moneda de canvi per beneficiar altres sectors econòmics és un error que paguem tots els ciutadans de la Unió Europea. I no només ens preocupen els temes comercials: el tractat de Mercosur té un impacte ambiental important, especialment amb la desforestació i les emissions d’efecte hivernacle, cosa que contradiu l’objectiu de reducció d’emissions de la Unió Europea.
L’acord inclou compromisos per promoure la sostenibilitat ambiental, com el respecte a l’Acord de París, però ens preocupa la seva implantació efectiva. Pel que fa als criteris de justícia social que protegeixin els treballadors de la regió del tractat, preveu la igualtat d’oportunitats i de tracte per a tots els treballadors, promoure la protecció social, eliminar el treball forçat, prevenir i erradicar el treball infantil i promoure la capacitació i formació dels treballadors. Però posem en dubte que es disposi de prou mitjans i d’interès real per fer front a aquestes problemàtiques en els països del Mercosur.
Alguns ens volen fer creure que serà una oportunitat per als sectors exportadors; és cert, però per a sectors que no tenen res a veure amb l’agricultura i la ramaderia i, encara menys els de casa nostra. Les produccions catalanes de carn, fruites, hortalisses i cereals hauran de competir amb les produïdes amb estàndards molt més baixos de qualitat i seguretat alimentària que pressionaran els preus a la baixa. A la pagesia d’aquí ens caldrà diversificar i diferenciar, enfocar-nos en productes d’alta qualitat, potenciar les denominacions d’origen per diferenciar-nos de les importacions; millorar l’eficiència per reduir costos en la mesura del possible i millorar la productivitat per ser més competitius. També ens caldrà fer fort el cooperativisme i l’associacionisme per accedir a mercats més rendibles i emfatitzar la sostenibilitat i la qualitat perquè el consumidor sàpiga apreciar el valor afegit. I no podem obviar les responsabilitats de la conselleria d’Agricultura, que cal que treballi per augmentar les inspeccions a l’etiquetatge dels productes; impulsar el producte local de veritat, no amb polítiques d’aparador; fer campanyes de promoció i pedagògiques dirigides a tota la societat perquè es valori el producte de proximitat. Aprofitant l’estocada final d’un tractat d’abast tan gran com Mercosur, té a les seves mans revertir la falta de suport estructural que fa tants anys que arrosseguem la petita i mitjana pagesia arrelada al territori. I com a consumidors, recordem que el que mengem no és només una elecció individual, també influeix en el sistema que volem sostenir.
