IAQUÍ

La millor entrevista que m’han fet mai

TINC EL PRIVILEGI de poder conversar amb els millors pensadors del món, ni jo m’ho acabo de creure i en dono gràcies cada dia. I tinc la sort de ser a l’altra banda, de tant en tant sóc l’entrevistat -m’agrada, ho admeto- o puc fer xerrades sobre temes que m’apassionen. Ahir vam passar una tarda fantàstica amb 600 lectors i subscriptors de l’ARA parlant de com educar millor en un món connectat, i demà tornarè al Divendres de TV3, després de cinc mesos de descans, per parlar d’educació acompanyat dels amics Jaume Cela, Eva Bach i Carme Thió.

Però ara us vull parlar de la millor entrevista que m’han fet a la vida, amb diferència. Me la van fer nois i noies amb discapacitat per al premiat programa TEBvist, una experiència formidable que porta el periodista Josep Maria Soro, per Diversia Audiovisual. És brutal. No ho dic per quedar bé, com un gest solidari per animar-los. Ho dic de veritat, perquè és una entrevista carregada de veritat. Quina il·lusió que hi posaven els entrevistadors, la Natàlia Ibàñez, en Rafa Méndez i l’Héctor Arias, i hi havien posat els guionistes, Cristian Garcia i Nil Martínez, l’assistent de càmera Juan Antonio Caro, el productor Adrià Moya i la maquilladora Dàmaris Anfruns, tots ajudats per la monitora Neus Escribano.

Joves entusiastes, que són persones amb menys filtres, i et transmeten les emocions. Es preocupaven, reien, patien, tot era de veritat. Et sents que et despulles més que mai, i t’expliques més que mai, perquè el periodisme a vegades és una actuació, i aquí tot era intens, autèntic. Tinc una admiració enorme per la gent que ajuda persones amb dificultats a treballar i tenir autoestima. I podem aprendre molt de les persones que tenen una discapacitat i exhibeixen altres capacitats poc habituals, com la de la sinceritat extrema, l’afecte, l’agraïment, la sinceritat. La veritat.

Més continguts de