Molta policia, molta diversió

Segurament no hi ha relació més complexa –amb l’excepció de les paternofilials– que la de la policia i els joves. Els uns representen l’ordre i el control. Els altres busquen la llibertat i posar a prova els límits establerts. Quasi per definició, tenen objectius vitals contraris. Però estan condemnats a trobar-se. I no sempre són topades tranquil·les. Ho hem vist a la Mercè d’aquest any o als macrobotellons durant el covid. I, si ens fixem en aquests casos, podem pensar que la relació entre les persones joves i la policia (local i Mossos d’Esquadra) està cada cop més deteriorada. Però què hi ha de veritat en això?

Si ho preguntem a la mateixa policia, ens diran que també noten un empitjorament de les percepcions i actituds dels joves envers ells. No ens costaria trobar articles parlant de la falta d’interès per obeir l’autoritat dels mil·lennials i la generació Z, més preocupats per ells mateixos i les xarxes socials que no pas per respectar les normes socials. I, com dèiem, les imatges dels macrobotellons o els enfrontaments amb la policia semblen evidenciar aquest augment de les agressions contra els cossos de seguretat.

Perquè la policia pugui mantenir l’ordre públic és imprescindible comptar amb la col·laboració de la ciutadania. I això ho poden aconseguir per la via de la coerció i amenaçant amb l’ús de la força, o amb la legitimitat i el govern per consentiment. En una democràcia esperem fer servir aquesta segona opció, però també és un mecanisme més efectiu que el de l’ús de la força. Alhora, també més abstracte i difícil de construir. És per la legitimitat que sentim que hem de sotmetre’ns a decisions i regles, i les seguim de manera voluntària. Des del sentiment del deure i no des de la por al càstig. Però no es pot reconèixer la legitimitat d’una autoritat sense la presència d’un element clau: la confiança. I fins a quin punt confien els joves en la policia?

Al llarg dels últims mesos he pogut col·laborar en l’informe de Ksnet i Gesop per a la Fundació per a la Seguretat Pública, que es va donar a conèixer la setmana passada, i en el qual val la pena insistir perquè indagava en els factors que determinen la relació entre la policia i els joves a Catalunya. A través d’analitzar què diuen els experts, mirar iniciatives dutes a termes a altres països, realitzar una enquesta a més de 800 joves, grups de discussió i anar a veure directament la relació entre uns i altres en el marc dels botellons, podem conèixer millor com és –i com millorar– la relació entre aquests dos grups condemnats a trobar-se.

Com s’ha explicat, els joves catalans puntuen els Mossos d’Esquadra amb un 5,8 sobre 10, i a les policies locals, amb un 5,5. Un aprovat, just, però on preocupen especialment els nivells de confiança i respecte (d’un 40% i 51% respectivament). Però són aquells joves que han tingut un contacte amb la policia, i que han sentit que se’ls escoltava, se’ls tractava amb dignitat i respecte i es prenien decisions justes –encara que això pogués implicar una multa– els que valoren millor i confien més en la policia. Això és el que els estudis especialitzats anomenen justícia processal, és a dir, el fet que els ciutadans se sentin considerats i tractats pels agents amb respecte, dignitat i neutralitat.

Evidentment, són molts els factors que determinen com serà la percepció que els joves tinguin de la policia. Des del seu gènere, nivell d’estudis, ideologia o fins i tot des de com se sentin de satisfets amb la seva pròpia vida. I, alhora, no podem oblidar que de nit, amb alcohol, i en un ambient més permissiu amb la violència, no és el millor context per construir una bona relació. Però existeix una associació positiva clara entre un tracte respectuós, digne i neutral per part dels agents de policia, i la confiança i la percepció de legitimitat de la policia per part dels i les joves. I això es tradueix en més predisposició a cooperar i complir la llei i, en últim terme, també en una reducció de la criminalitat.

Treballar en la millora de la justícia processal forma part de la solució davant la crisi de confiança en la policia i la falta de compliment de la llei per part d’algunes persones joves. Són diversos els països que han iniciat mesures en aquesta línia i que podrien inspirar-nos. L’ordre executiva d’Obama per identificar pràctiques i recomanacions que ajudessin els cossos policials a reduir la criminalitat sense perdre la confiança o els vincles amb els ciutadans és un bon punt de partida. Treballar en la formació dels agents per assegurar una policia imparcial, o fer ús de guions al dirigir-se als joves que garanteixin un tracte processalment just són bones estratègies. Les solucions simplistes, augmentar (o reduir) el nombre d’agents, no van a l’arrel del problema. I, com hem vist, des dels cossos de seguretat ja s’estan fent passes importants. Cal que tota la societat, i no només els joves, doni suport a aquestes iniciatives. A veure si un dia entre tots enterrem l’eslògan “Molta policia, poca diversió”.