És el moment de Raimundo Silva
Es calcula, aquests dies, el cost que suposarà l'ús del català al Congrés de Diputats espanyol i el que suposaria al Parlament Europeu. Cost de traductors, micròfons, orelleres, paper...
De vegades es parla de la creació de riquesa per justificar qualsevol negoci. La riquesa que deixen els creueristes a Barcelona, la riquesa que suposaria un casino, un hotel... I sempre, sempre, ens preguntem si aquesta creació de riquesa millora o no millora la societat. Per exemple, al lloc on visc hi ha una casa de turisme rural on molts caps de setmana hi ha festes sorolloses. Aquesta casa aporta, al poble, algun lloc de treball precari de dona de la neteja i molt soroll. A l'amo suposo que li va bé. No viu a prop, esclar.
Però l'ús de les llengües cooficials al Congrés i al Parlament crearia una riquesa del tot desitjable. Com el dia que es va decidir que a la tele hi hauria intèrprets de llengua de signes. Llocs de treball per als traductors? Sisplau, immediatament! Se'ls està provant de substituir per màquines sense ànima ni gust literari. Molts dels traductors que treballen al Parlament Europeu, a més a més, són catalans. Deu passar que nosaltres, hereus d'una llengua mil·lenària però minoritzada (que no minoritària), estimem tota mena de llengües, ens agrada aprendre-les i fer-les servir. M'encantaria que els traductors i intèrprets tinguessin molta feina, i els tècnics de so, i els fabricants de papers, i els fabricants de programes informàtics, i els fabricants d'orelleres i els correctors... És l'hora de Raimundo Silva, una picada d'ullet que afegeixo especialment per a tots els correctors de proves editorials d'aquestes contrades i lletraferits en general.
