CRÍTICA TV

Això del 'PoliAmor'...

El Terrat ha promogut una sèrie per Instagram que emet TV3 a través del seu compte: 'PoliAmor'

MÒNICA PLANAS
MÒNICA PLANAS Periodista

En la recerca de nous formats i llenguatges audiovisuals trencadors, El Terrat ha promogut una sèrie a través d’Instagram que emet TV3 a través del seu compte. 'PoliAmor' està protagonitzada per l’actriu Nausicaa Bonnín, que fa de Berta, i pretén enganxar els seguidors a partir de les desventures sentimentals d’un grapat de personatges força desorientats emocionalment. El resultat: un horror.
Si havien de seduir un nou públic, molt més jove, que pràcticament no consumeix televisió però que és addicte a les xarxes socials, juraria que s’han equivocat en la manera de dirigir-s’hi, perquè quan s’ho miren deuen sentir que els tracten com idiotes.

Tot i que la vessant còmica de Nausicaa Bonnín és innegable i té el talent per deixar-se anar i desinhibir-se interpretativament en un gènere insòlit (i inhòspit) que no deu ser fàcil, les històries són ridícules, els personatges histriònics, i el valor que pretenien defensar com a reclam (el poliamor com a opció de relacionar-se sentimentalment) acaba per distorsionar-se i convertir-se en una mena d’excusa per a éssers insuportablement inestables. Tots els actors i actrius que hi participen fan un esforç per treure el pallasso que porten dins. I molts sembla que hagin acceptat no per les virtuts d’una feina interessant sinó per les necessitats vitals i alimentàries d’un gremi mal pagat.

Les històries són ridícules, els personatges histriònics, i el valor que pretenien defensar acaba per distorsionar-se

L’'instagramer' Roi Sastre, que fa d’actor i presentador, practica l’art 'youtuber' més folklòric de dirigir-se als espectadors i crida com si la gent que el veu tingués dificultats de comprensió o alguna altra deficiència. Provoca fins i tot vergonya aliena.

El pitjor de tot és que, mentre s’emeten els capítols els diumenges a les deu del vespre en directe, la possibilitat d’interacció de les xarxes fa que vagin apareixent missatges d’espectadors que critiquen la proposta. Són missatges que poden arribar a ser devastadors i que no deuen ser fàcils d'assimilar pels participants, que han de fer el ninot davant del mòbil. Fa patir.

És indubtable que tot camí de recerca té uns inicis erràtics que formen part de l’aprenentatge. Però també resulta evident que si bé el canal pot ser útil o eficaç, de moment el relat és més que fallit. Els capítols que feien els dimarts ja se’ls han carregat.

S’ha construït un relat que intenta ser irreverent i transgressor, però que resulta molt artificial. La gràcia del llenguatge de les xarxes socials és que aparenti veritat (encara que sovint no ho sigui). La ficció no cola.

Les xarxes socials són essencialment un espai aspiracional, que connecta sobretot amb els addictes més joves a una mena de món idíl·lic, seductor, atractiu, estèticament perfecte, que els reconforta. 'PoliAmor' és tot el contrari: et transporta a un món de pidolaires digitals, que malden per rebre atenció. I transmet la misèria existencial de fer el que sigui per tenir feina.

Més continguts de