Quaranta-quatre segons d’independència, en directe
A La 1 li va costar molt però finalment ho va fer: per una vegada va modificar la programació per cobrir un esdeveniment relacionat amb el Procés. TVE va tenir un bon gest: a Catalunya van mantenir la versió original i només van utilitzar la traducció simultània de les compareixences en l’emissió per a la resta d’Espanya. A part de TV3 i 8TV, Antena 3, Cuatro i La Sexta també van fer una programació especial per retransmetre aquest fet històric en directe. A Telecinco, el Sálvame.
En general, les realitzacions van procurar buscar al·ludits i reaccions en funció dels discursos. Hi havia un relat visual complementari.
Sobretot les cadenes espanyoles van mantenir, de manera permanent, uns requadres mostrant els carrers. A Antena 3, durant la compareixença de Puigdemont, dels dos carrers que mostrava, un estava mig buit. Quina casualitat. Van ser els que més ràpid van mostrar la gent marxant un cop va haver acabat el discurs. I mentre parlava Arrimadas, els plans exteriors van canviar i apareixien tots dos carrers plens. Després, van tornar a especificar amb rètols: “Decepción entre los que seguían el discurso". Un altre dels titulars va sintetitzar molt bé el que vam veure: “Puigdemont declara la independencia y la suspende”.
Arrimadas va fer un míting electoral precuinat hores abans, amb èpica incoherent i amb attrezzo. I el va fer en castellà. Va prioritzar la repercussió política mediàtica del partit i no el punt d’inflexió en què es troba el país.
Un cop va acabar Arrimadas, a Cuatro ja van anar a publicitat i les intervencions posteriors es van seguir de manera parcial i trepitjades per les intervencions dels analistes. A Antena 3 i La Sexta va passar el mateix una mica més tard. Només a TV3 van mostrar el ple de manera íntegra. Després de gairebé cinc hores d’especial en directe de TV3 amb l’impecable Toni Cruanyes com a conductor, l’arrencada del Telenotícies va ser caòtica.
A La Sexta, Antonio García Ferreras anunciava: “Se resquebraja completamente el independentismo”. I convertia les imatges de gent marxant del carrer en el baròmetre d’una decepció popular. Les teles espanyoles es van fixar més en la reacció de decepció de la CUP que les catalanes.
A dos quarts de deu, Pablo Iglesias va clavar un bon flist-flast a Ferreras. El periodista li va retreure que hagués comparat la repressió policial a Catalunya amb Turquia perquè ho trobava una exageració. Iglesias, molest, li va recordar que fa mesos anava dient que Trump no guanyaria les eleccions i que mirés on era ara.
Quan va comparèixer García Albiol, el realitzador va mostrar com Puigdemont, Junqueras i part dels diputats que apareixien en pla estaven més pendents del mòbil que no pas d’escoltar-lo. Demolidor per al líder del PP. I a les autoritats que miraven el telèfon, més els val que en els propers dies trobin algú a l’altra banda de la línia després d’estendre la mà al diàleg.
