01/11/2017

Coses de dones

3 min
Coses de dones

No era tard però ja s’havia fet fosc. Una nena d’uns 11 anys caminava sola pel carrer, amb la motxilla a l’esquena. Els passos eren ràpids i anava girant discretament el cap cada vegada que algú es posava darrere seu. Una estona més tard, quan ja l’havia perduda de vista, va aparèixer un nen no gaire més gran. Caminava tranquil, despreocupat. No tenia pressa. Ni por.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La setmana passada el Parlament Europeu va mostrar una imatge desoladora. Aquella sala immensa estava pràcticament buida el dia del ple contra l’assetjament sexual. Es feia ressò de la campanya #metoo, que ha ajudat moltes dones a denunciar abusos, arran de l’escàndol del productor Harvey Weinstein, un depredador que havia anat deixant víctimes silents en un exercici d’abús de poder. Fins que el silenci s’ha trencat i s’ha escampat pel món. És el silenci de moltes dones que han callat per por. I per la malaurada culpabilitat. Socialment encara preval la idea que les dones són responsables dels assetjaments que pateixen. És la justificació constant de la “minifaldilla” per una violació o “l’anar sola pel carrer a ves a saber quines hores de la matinada”. El buit que ha fet el Parlament Europeu a un tema que afecta milions de dones i de nenes és una altra de les seves vergonyes. Europa només s’exclama quan un país no paga el deute. Quan moren milers de justos al Mediterrani o quan les dones són permanentment agredides (també l’Eurocambra està esquitxada per aquesta pràctica masclista), no té pressa. Ni càstig. Aquest menyspreu és insultant. Com també ho és el fet que sembli un tema que només hagi de preocupar les dones. ¿No els preocupa, als homes, que les dones hagin de viure amb aquesta amenaça constant? ¿No són responsables de callar? Les dones callen per por, per culpa, per amenaces. Per què callen els homes? ¿És poc masculí defensar els drets humans?

Una nena camina ràpid cap a casa quan es fa fosc. Una altra nena, actriu, és catalogada com una de les actrius més sexis del moment. Té 13 anys. Una nena amb 13 anys no és sexi. I ser sexi és una merda. Però hi ha impunitat generalitzada. Els patrons estan marcats. Tant és fer un cant a la pedofília com una oda a la llenceria fina. Si hi ha una dona, hi ha un cos. Una altra bona dada europea (llegeixo la notícia al costat d’una altra que m’informa que l’esportista Garbiñe Muguruza passa les seves vacances en biquini): la bretxa salarial a la UE entre homes i dones és del 16,3%. Diuen que és “xocant i inacceptable a l’Europa del segle XXI”. Ja ho era l’any passat. I l’altre. Ho és sempre. Ens deuen agradar molt les coses xocants. Per això també ens aturem en la notícia que diu que a partir de l’any que ve les dones de l’Aràbia Saudita podran entrar acompanyades pels seus marits als estadis esportius. Anteriorment havien dit que també podran conduir. Al rei Felip VI li agrada l’Aràbia Saudita. O això sembla per les fotografies. I a Espanya li agrada molt vendre armes a aquest país. O això diuen les xifres.

També han resultat molt xocants les candidates a Miss Perú. L’aparador de les dones objecte, el paradigma de la cosificació per sobre de qualsevol altra consideració, ha estat utilitzat per fer una crida contra la violència masclista. Les candidates, en lloc de presentar-se dient el seu nom i les seves mides, han donat xifres sobre feminicidis, abusos, explotació i maltractament. Maquillades fins a l’extrem i vestides amb poca roba. No és molt contradictori?, es pregunta molta gent. No. No hi ha res que justifiqui l’abús contra una dona. Encara que vulgui ser miss i tingui un interès extrem per l’estètica. A mi em sembla espectacular que, des d’aquests escenaris, es recordi que la tria és lliure, com les persones. Si, per exemple, els corredors de motos denunciessin el mateix (cosa que no fan), ens semblaria genial. No els jutjaríem. No pensaríem que estan obsessionats a córrer damunt d’una moto.

Una nena ha de poder ser la dona que vulgui i viure en igualtat i llibertat. Ja n’hi ha prou. No hi ha d’haver foscor. Només nit.

stats