Amb tots els respectes

No fos cas que les criatures creixin veient com la gent es fa petons

Dues dones lesbianes blanques són increpades al metro per una dona heterosexual blanca que viatja amb la seva filla i el seu marit. La dona heterosexual no troba bé que la parella de lesbianes es faci un petó davant de tothom, especialment davant de criatures. Mentre ella els comença a cridar, en un exercici que considera de llibertat d’expressió, la resta de persones no diuen res, menys una dona musulmana que defensa la parella. Així de fàcil, en quatre línies, ja hem etiquetat a tothom. Perquè aquesta és la idea. Som en funció del sexe, l’orientació sexual, la raça, la religió o el poder adquisitiu. I hi ha qui es creu amb més drets que la resta en funció d’algun d’aquests atributs. La protagonista de la bronca és una dona blanca heterosexual que està per sota d’un home blanc heterosexual però per sobre d’una dona blanca lesbiana. I sí, hi ha dones que també poden ser malauradament homòfobes, masclistes, racistes i agressives. Tot plegat, un gran descobriment.

“Jo no hi estic a favor ni en contra. Senzillament, demano respecte”, explica l’agressora en una mena d’autodefensa delirant

La dona heterosexual blanca, en una explicació posterior que empitjora la seva actuació al metro, reconeix que la seva reacció va ser exagerada però la justifica en funció del fàstic que a ella li provoquen els petons en públic. Per un petó no passa res, diu. Però considera que el que feien les dues dones era per fer-ho en un hotel i no en públic. Per això va sentir la necessitat d’increpar-les. No perquè ella sigui homòfoba, perquè el seu germà és homosexual i fins una cosina seva és lesbiana. El tema és la limitació de petons en públic en general, sigui entre dues dones, entre dos homes o entre home un home i una dona.

“Jo no hi estic a favor ni en contra. Senzillament, demano respecte”, explica l’agressora en una mena d’autodefensa delirant, en què també es retracta de ser racista després d’haver dit “i a sobre catalanes”. Es veu que el seu marit i la seva filla són catalans i com que ja acumula catalans i homosexuals al seu entorn més proper, queda clar que ella és respectuosa. Només ens queda el tema dels petons, que és el que realment li molesta. La morrejada, segons ella, impròpia en l’espai públic i, insisteixo, davant la mirada de criatures. No fos cas que les criatures creixin veient com la gent es fa petons. Molt millor que segueixin l’exemple de la llibertat d’expressió de la seva mare. I queda clar que el seu germà no es fa petons en públic amb un altre home per respecte a ella. No per por de trobar-se una persona com ella al metro.

A Madrid, un home heterosexual blanc es manifestava a favor dels homosexuals perquè considera que amb la superpoblació que hi ha al món, les parelles de gais i de lesbianes no ho empitjoren perquè no tenen fills. Per això donava el vistiplau a l’homosexualitat amb un cartell que portava enganxat al cap que deia “Gais OK”, com volent dir que els respecta perquè no procreen. Tot plegat faria molta gràcia si estiguéssim parlant d’anècdotes puntuals. El problema és que hi ha massa gent que va perdonant vides mentre altres demanen respecte al metro sense cap mena de respecte. Així l’homofòbia ja no és homofòbia, ni el racisme és racisme, ni el masclisme és masclisme. I així va el món, parafrasejant una dona que li diu “maricón” al seu germà de manera afectuosa i per això, a dues dones que no coneix de res, els crida “mariconas”, potser amb una mica menys d’afecte per la distància familiar.

Sembla que les tempestes de fang d’aquest estiu no cauen només del cel. Hi ha encara una part de la nostra societat que s’entesta a embrutar-ho tot. Però que està convençuda que el que fa és neteja.

Més continguts de