Necessitem 460 graus universitaris a Catalunya?
El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha demanat un debat profund sobre el sistema universitari i, en concret, sobre el gran nombre de titulacions que ara mateix ofereix, un total de 460. El creixement sostingut de centres d'educació superior ha comportat una competència aferrissada per atreure alumnes, i un dels mecanismes que ha funcionat més és oferir un gran nombre de graus com més especialitzats millor. Això fa que actualment es pugui estudiar publicitat i relacions públiques en una desena d'universitats catalanes, cadascuna amb les seves particularitats. La qüestió és si, en un context d'estretors econòmiques i recerca de l'excel·lència, no seria millor simplificar l'oferta en un doble sentit: en el nombre de graus i en el d'universitats que els ofereixen.
La filosofia del pla Bolonya, que ha exigit una adaptació sovint dolorosa i no exempta de problemes, ja preveia una especialització progressiva que havia de culminar en uns màsters o cursos de postgrau molt més específics (una altra cosa és el debat sobre el cost d'aquest tipus d'ensenyament). Sembla raonable que el nombre de portes d'entrada a la universitat, les carreres que es poden estudiar al total de centres, sigui inferior al de portes de sortida. Ara mateix n'hi ha 460 tant d'una cosa com de l'altra, i l'especialització funciona des del primer dia en la majoria de graus.
A la pràctica els plans docents ja inclouen moltes assignatures comunes. Es tracta, per tant, de fer un pas més i agrupar els diferents estudis en carreres que parteixin d'un tronc comú per després oferir diferents itineraris a l'estudiant. Tal com funciona ara els universitaris no tenen temps de madurar la seva tria i sovint es veuen obligats a canviar de carrera o reenfocar els estudis sobre la marxa, cosa que resulta molt ineficient i costosa per al sistema.
Aquest seria un primer pas per clarificar el panorama als milers d'estudiants que cada estiu han de triar entre centenars de titulacions i desenes de centres. El següent debat que caldria abordar és el del finançament de les universitats i la seva estructura interna.
