23/01/2011

Com si no hi fóssim, però és que hi som!

1 min

Els grups i les nacions aspiren a cohesionar-se en positiu, a favor d'un projecte comú, però no sempre se'n surten. I llavors es conformen amb la cohesió a l'entorn d'un enemic comú. L'identifiques, en fas una caricatura ben agra, el presentes com un perill per a la teva supervivència, i ja tens mitja feina feta. Es confirma que aquest és el gran paper que li reserva bona part d'Espanya a Catalunya. Més que motor econòmic o porta d'Europa, som l'ase dels cops que cohesiona un Estat cada cop més singular. En contra nostra es posen d'acord de seguida. El PP, per exemple, busca el centre electoral moderant el to en gairebé tot, excepte en els atacs a Catalunya, on més que frenar cal pitjar l'accelerador. Exercim de comodí popular en la partida cap a la reconquesta. Tots hem tingut algun cop a la vida la sensació de per tànyer a un grup on tens clar que quan s'ho passen millor és criticant-te. Aquesta és la causa que en molts sopars a tothom li costi anar-se'n el primer: s aps que la vetllada s'animarà justament en contra teva, quan et co mencin a deixar verd. Però com a bons amics solen tenir el detall d'esperar que ja siguis a l'ascensor. En la relació Catalunya-Espanya, el problema afegit és que tenim una sensació semblant però sense haver marxat de la festa: encara hi som. Això de tenir alhora els inconvenients de ser-hi i els de no ser-hi comença a ser un cas de mala sort.

stats