Tenim nou cuiner a TV3
El Cuines incorpora un nou cuiner a l’equip de presentadors que integren Marc Ribas i Gessamí Caramés. És Arnau París, un excomercial d’aixetes a qui la televisió ja li va canviar la vida fa mesos. Les càmeres no són una novetat per a ell. L’any passat va ser el guanyador de la novena edició del MasterChef de La 1. Després de l’experiència a Televisió Espanyola, amb una participació heroica que el va obligar a superar en repetides ocasions les proves de salvació, el concursant va començar una nova etapa com a xef professional. Després d’un període de formació complementari, actualment regenta un projecte culinari a Boada, a la Noguera. Ara el xef aterra als migdies de TV3 amb la intenció d’oferir plats ràpids i pràctics. Si l’expressió emblemàtica de Marc Ribas és l’entusiasta “Brutal!” a l’hora de tastar el menjar, i la Gessa acomiada la sessió gastronòmica amb la seva “Meleta de romer!”, el lema televisiu d’Arnau París és el “Pim-pam!”
L’audiència extraordinària del Cuines cada sobretaula just abans del Com si fos ahir ha fet dilatar el programa. Algunes propostes del Marc Ribas sembla que s’allargassin per farcir el programa. Les receptes acaben adquirint un nivell d’elaboració que demanen una exigència i una preparació que no s’ajusta ni a les presses quotidianes ni a la predisposició d’algunes generacions que tenen més interès en menjar que en cuinar.
Divendres passat Gessamí Caramés va presentar Arnau París a l’audiència d’una manera fugaç i sense gaires festes. Amb un pim-pam, com la seva cuina.
Les seves propostes són tan àgils i senzilles que assumeix l’execució d’un plat i unes postres en poc més de quinze minuts. El primer dia, pasta fresca amb ou mollet i parmesà amb un pastís de formatge a continuació per rematar-ho. Dimarts, pollastre al curri i gelat de fruites. El nou xef comunica bé, és agradable sense fer-se el graciós i va per feina. La lleugeresa en la preparació de les receptes beneficia el ritme del programa. Explica trucs de cuina quotidiana, fa sevir pocs ingredients i el resultat és vistós. “Vinc amb ganes de fer-vos cuinar”, deia el primer dia. La simplicitat de les propostes és temptadora i s’ajusta a aquesta intenció. Pot convidar els espectadors més inexperts a intentar alguna recepta.
El nou xef de TV3 transmet al Cuines aquest esperit mil·lennial, accessible, econòmic i, alhora, hàbil i vistós. A diferència dels altres dos col·legues de programa, París no es menja el que ha preparat. Ho col·loca bonic davant de l’espectador exhibint a càmera la patxoca que fa el resultat. Al final del programa, la pasta ja s’havia refredat. Dilluns s’acomiadava anunciant: “Les dues propostes són molt instagramejables!” De fet, el nou plantejament del Cuines connecta amb les dinàmiques dels reels amb propostes culinàries sorprenentment eficaces que corren per la plataforma. Vivim en l’època de la gastronomia que s’observa des de la pantalla del mòbil. Les habilitats culinàries no serveixen per seduir el paladar dels convidats sinó per impactar les retines dels seguidors de les xarxes socials o, per què no, de la televisió.
