Nova fita, nou finançament
En política no es guanya mai per 10 a 0, com tampoc s’assoleix un cim destacat per dreceres ràpides. Cal picar pedra i perseverar, mantenint les idees clares, l’ambició i el rigor. L’acord de finançament anunciat ahir és una nova fita en aquest camí: un pas important per corregir l’infrafinançament crònic que pateix Catalunya des de fa dècades.
No és un pas aïllat. Se suma a altres acords assolits els darrers anys: la cancel·lació de 17.104 milions d’euros de deute del FLA (amb un estalvi de 1.368 milions en interessos); els 150 milions anuals per reforçar l’ecosistema de recerca de Catalunya; la millora del finançament dels Mossos d’Esquadra i d’altres competències no homogènies; o el traspàs de Rodalies, amb els recursos necessaris per començar a millorar una xarxa llargament desatesa. També estan avançades les negociacions per crear un Consorci d’Inversions que garanteixi que els recursos per a inversions de l’Estat a Catalunya s’ingressin a inicis de cada any i siguin inamovibles, corregint així una inexecució d’inversions sistemàtica i inacceptable. I, evidentment, continua ben oberta una de les carpetes clau: la transferència de la recaptació de l’IRPF.
Tots aquests elements –i alguns altres que l’espai no permet detallar– han de contribuir a reduir de manera significativa el dèficit fiscal. No seria rigorós parlar d’eliminar-lo, però sí d’eixugar-lo en una magnitud mai assolida fins ara.
Pel que fa al nou model de finançament recentment anunciat, voldria destacar-ne cinc aspectes positius:
1. Primer, la capacitat financera de les comunitats autònomes millorarà en 20.975 milions d’euros addicionals, fet que suposa una redistribució de recursos des del pressupost de l’administració general de l’Estat. Això implica més capacitat tributària i més autogovern per a la Generalitat, responsable de finançar el gruix dels serveis públics essencials a Catalunya, i permet també enfortir altres àmbits com l’habitatge, la política industrial i energètica, la cultura o les inversions.
2. Segon, es redueixen de manera substancial les diferències entre les comunitats més ben finançades i les més perjudicades. Les desigualtats acumulades fins ara no tenien justificació: el model actual atorga a la comunitat més ben finançada (Cantàbria, amb 5.697 €/hab.) un 41% més per habitant que la més mal finançada (País Valencià, amb 4.046 €/hab.), mentre que amb el nou model aquesta distància es redueix per sota del 20%.
3. Tercer, s’eliminen les bestretes, cosa que permetrà ingressar els recursos en temps real. El sistema actual es basa en estimacions de recaptació –gairebé sempre a la baixa– i en una liquidació definitiva que arriba dos anys després. Eliminar aquest retard suposa una millora estructural de gran importància i un salt qualitatiu en l’autonomia financera.
4. Quart, s’obre la porta al fet que les comunitats que ho desitgin puguin ingressar l’IVA generat per les pimes en funció de la recaptació efectiva i no d’una estimació basada en el consum intern. És una mesura molt favorable per a Catalunya (+1.353 milions d’euros), atès l’elevat nombre de pimes, i permet establir una relació molt més estreta entre la recaptació i l’activitat econòmica real del territori.
5. Cinquè, s’activa un fons climàtic de 1.000 milions d’euros, amb un impacte especialment favorable per a l’arc mediterrani, una de les zones més afectades per l’escalfament global.
En conjunt, aquestes mesures comporten un increment anual d’ingressos per a la Generalitat de 4.686 milions d’euros, cosa que representa el 22,3% de l’increment total i un creixement del 15,3% respecte al model actual. Aquest augment permet respectar el principi d’ordinalitat en termes de població ajustada. Amb el model vigent, Catalunya se situava en la novena posició; amb el nou acord passa a la tercera, la mateixa que ocupa segons la seva capacitat tributària, amb un índex relatiu del 104,14%.
El balanç és, doncs, positiu: una victòria parcial, un punt i seguit cap endavant. El resultat de mesos de negociació intensa i una fita necessària per millorar els serveis públics i reforçar la capacitat financera de la Generalitat en un context global exigent. La delegació de la recaptació de l’IRPF no és una carpeta tancada i ha de ser una realitat el 2028. Cal abordar-la amb ambició, constància i calendari, perquè els acords s’han de complir.
Els alpinistes saben bé la importància d’avançar entre camps base, i també de retrocedir si cal per agafar forces. És comprensible l’escepticisme d’alguns, però en política els avenços reals acostumen a ser parcials i acumulatius. Avenços concrets i tangibles, sense renunciar a l’ambició dels objectius de fons. Només així es pot arribar a un sistema de finançament just i rigorós, a l’altura de l’esforç fiscal de la ciutadania, les pimes i els autònoms.
