13/06/2022

Orgull i prejudici

2 min

La responsable de la Pride Week de Palma (fins ara se’n deia Orgull, però ara se n’ha de dir Pride), Kristin Hansen, es va cobrir de glòria divendres quan, a la presentació als mitjans d’aquesta celebració que tindrà lloc entre el 18 i el 28 d’aquest mes, va dir que seria una ocasió assenyalada perquè “vindrà [a Palma] gent del camp que potser no ha vist mai una lesbiana”. Per si hi havia cap dubte sobre a què feia referència, Hansen encara va afegir: “Tan sols a 15 quilòmetres de Palma, ja sabem que hi ha mentalitats diferents”. Després li han plogut les –merescudes– crítiques i burles, i tant Hansen com la seva valedora a l’Ajuntament de Palma (el batlle, José Hila, i els socis de govern de Més i Unides Podem se n’han desmarcat, i també ho ha fet la presidenta de les Balears, Francina Armengol), la regidora de Justícia Social, Feminisme i LGTBIQ Sonia Vivas, s’han disculpat, tot i que les disculpes tampoc hagin sonat gaire convincents ni convençudes. Ni, sobretot, massa ben argumentades: “Aquest esdeveniment significa visibilitat, respecte, diversitat i inclusió”, ha dit Hansen en un comunicat. “Hansen no coneix els mitjans de comunicació ni l’idioma en profunditat perquè és estrangera”, ha dit Vivas.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Kristin Hansen, com ella mateixa ha remarcat, fa 18 anys que és resident a Mallorca, on ha fundat l’entitat Ella Global Community, que també presideix, i que organitza la mencionada Pride Week de Palma, que ven amb altres arguments tan progressistes i respectuosos amb la diversitat com ara “el turisme LGTB gasta molt més que el turisme regular” (trista manera, a fe, de defensar el col·lectiu que afirma representar: ¿els homosexuals pobres no hi caben, a la Palma cosmopolita?). Quan diu que no coneix prou bé l’idioma es refereix al castellà, que és la llengua que fa servir sempre, perquè se sobreentén que el català queda reservat a aquesta “gente del campo ” que viu a les regions salvatges que s’estenen 15 quilòmetres enllà de Palma i que no han vist mai una lesbiana.

Les disculpes s’accepten, no en faltaria d’altra, però al mateix temps són insuficients i no basten per amagar el que hi ha darrere de les seves paraules: un prejudici que la du a veure els mallorquins com uns éssers rústics i endarrerits, als antípodes de la “Palma cosmopolita” que ella va treure a passejar a la seva lamentable intervenció. És una imatge insultant, nascuda d’un supremacisme que s’alimenta de la ignorància i de la prepotència, i que agermana certs discursos que es tenen per progressistes amb els de l’extrema dreta de Vox: tant els uns com els altres es veuen a ells mateixos molt per damunt d’uns mallorquins que, tot sigui dit, sovint col·laboren amb entusiasme a mantenir aquest menyspreu. És necessari que les esquerres (els partits i les entitats civils que es tenen com a tals) facin un pensament seriós sobre aquest progressisme falsari que persegueix els mateixos objectius que la dreta més rància (abundar en la sobreexplotació turística de Mallorca, en aquest cas). I que ho fa, a més, amb el mateix menyspreu cap a la ciutadania de les Balears, i cap a la llengua i la cultura catalanes, que els colonitzadors blancs dedicaven als aborígens de la selva.

stats