El vot independentista es mou

L’espai independentista no s’està quiet, segons es desprèn de les dades de l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), fet públic la setmana passada i realitzat durant el mes d’abril, abans de la designació de Quim Torra com a candidat a la presidència de la Generalitat.

El sondeig mostra forts moviments de votants entre els tres partits independentistes amb representació al Parlament, cosa que vindria a demostrar certa inquietud en el conjunt de l’electorat independentista. Les xifres semblen més que evidents. Del total de mig milió d’electors que a l’abril declaren intenció de canviar el vot que van fer el 21-D, més de la meitat són votants de partits independentistes.

Hi ha una diferència clara en el capteniment dels enquestats en funció de la família política. Entre les forces no independentistes es percep una clara desmobilització, una evident ressaca després de la participació massiva del desembre. Els transvasaments entre partits aquí són mínims (només una continuació de la via d’aigua del PP cap a Cs, probablement un reflex de l’escenari estatal). Per contra, entre el vot als partits independentistes no s’aprecia un decaïment de la tensió electoral, i sí una gran mobilitat entre opcions (prop de tres-cents mil votants canviarien ara la seva papereta).
Dels canvis entre les forces independentistes destaca molt poderosament l’atracció que exerceix la CUP sobre el vot d’ERC i de JxCat. És precisament aquesta capacitat d’arrossegament el que fa que la CUP dobli el resultat del desembre i es projecti fins als onze escons que li atribueix l’estimació del CEO.

El sondeig posa clarament de manifest com s’han complicat les relacions entre les tres forces independentistes d’ençà de l’aparició de JxCat. A les fronteres tradicionals entre ERC i la CUP, d’una banda, i ERC i CiU, de l’altra, ara s’hi suma aquest espai nou de votants que es desplacen entre la CUP i JxCat, com aquell qui diu deixant de banda els republicans. Les enquestes prèvies a les eleccions del 21-D ja van començar a detectar aquesta nova frontera a l’àrea més extrema del terreny de joc, on coincidien els votants de Puigdemont amb els cupaires, agermanats en la idea de restituir el Govern legítim i consolidar el projecte republicà. Ara, segons el CEO, per aquest passadís hi transitarien fins a seixanta-set mil votants en direcció a la CUP, mentre que seixanta mil més es desplaçarien des d’ERC fins als cupaires.

És molt probable que el moviment d’atracció de la CUP es degui en part a un cert retorn de vot cupaire que el 21-D va optar pels altres dos partits, però també semblaria coherent que es tracti d’un moviment lligat al bloqueig que viu el bloc independentista des de les eleccions. Aquest bloqueig, malgrat que el votant independentista l’atribueixi a les accions del poder judicial, podria ser el responsable del transvasament a la CUP d’una part significativa d’aquests votants, convençuts de la necessitat d’uns plantejaments més agosarats, i possiblement també cansats de l’estira-i-arronsa que han protagonitzat Puigdemont i Esquerra durant aquests cinc mesos.

Si el nou Govern es bloqueja per les diferències entre ERC i JxCat es podria produir una estampida de vot cap a la CUP

En aquest sentit és possible que la designació de Torra hagi rebaixat el flux de suport cap a la CUP. És probable que el volum de circulació d’aquesta autopista que es veu al CEO de l’abril hagi disminuït. El perfil del nou president també pot haver ajudat a aturar el transvasament, sobretot pel que fa als votants de JxCat. És probable que Torra, més enllà d’entendre que no podia ser president sense les quatre abstencions dels diputats cupaires, tingués al cap a l’hora de fer el seu discurs (sobretot el de dissabte) aquest espai de frontera que comparteixen JxCat i la CUP.

Les dades del CEO semblen demostrar que continua intacta la capacitat d’atracció de la CUP sobre aquesta part important del vot independentista, que el 2015 va votar-los i que el 21-D va optar per altres forces. Caldrà estar amatents a l’evolució d’aquestes vies de transvasaments en els propers sondejos, perquè ens donaran la clau sobre el clima que es viu a l’interior de l’espai independentista.
La presència d’aquest segment de vot pot ser clau per perfilar el marge real de què disposaran ERC i JxCat al Govern. Els republicans hauran d’anar molt amb compte en l’escenari de desescalada que proposen si no volen perdre més efectius cap a la CUP, uns efectius que podrien acabar sent cabdals en la pugna amb JxCat pel predomini dins del bloc independentista. Aquí Torra podria jugar a tensar la corda amb els republicans. Però ell també haurà d’anar amb compte: si el nou Govern es bloqueja per les diferències entre ERC i JxCat es podria produir una estampida de vot cap a la CUP que acabaria afeblint ambdues forces.

Més continguts de