09/02/2021

10/2: Pablo Hasél

1 min

Una democràcia amb excepcions no és ben bé una democràcia. Si d’un país es diu que respecta gairebé sempre els drets humans i la llibertat d’expressió, que gairebé no té presos polítics –és a dir, que hi ha excepcions a les regles bàsiques de la democràcia– no es pot dir que és una democràcia plena. Si Pablo Hasél entra a la presó per la lletra del rap que cantava, no s’estarà respectant la llibertat d’expressió i els drets democràtics i esdevindrà un pres de consciència, un pres polític. En democràcia, l‘excepció no confirma la regla, sinó que la invalida. Cert: no és indiferent que n’hi hagi una, cent o mil. Però amb una n’hi ha prou per invalidar-la. Alguns han descobert amb el cas de Pablo Hasél que la democràcia espanyola té excepcions. Altres ja fa temps que ho diem, perquè creiem que n’hi ha més. Però amb aquesta n’hi ha prou per esmicolar la rotunditat fatxenda amb què la ministra d’Exteriors diu –en una incongruent petició de principi– que a Espanya no hi ha presos polítics perquè és una democràcia plena. Que només hi ha polítics presos. Polítics i cantants i activistes socials i culturals presos o exiliats per delictes d’opinió, de pensament o d’actuació política. Com Pablo Hasél. Moltes excepcions. Molt poca regla.

stats