25/03/2022

Elisa Beni, Ignasi Guardans i Arantxa Tirado

4 min
Membres del grup de música ucraïnès Antytila posen armats en la seva nova condició de soldats a Kíiv, el 24 de març.

No era una seqüència de Don't look up . Va passar realment al programa de Julia Otero a Onda Cero. Arantxa Tirado, doctora en relacions internacionals i professora de ciències polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, intentava explicar, entre interrupcions constants de la periodista Elisa Beni i de l'expolític convergent Ignasi Guardans, que les regles de funcionament de la geopolítica i la geoeconomia no estan informades per valors morals sinó per interessos econòmics. No els vull donar la meva interpretació de la vergonya que es va viure a l'estudi de Julia Otero; escoltin-ho vostès mateixos i treguin-ne les seves pròpies conclusions.

El debat sobre les formes que van fer servir la senyora Beni i el senyor Guardans amb la professora Tirado va tenir un ressò notable a les xarxes socials, amb la participació dels tres implicats. La professora Tirado va demostrar, també a les xarxes, un notable domini de la compostura davant dels seus interlocutors. Però permetin-me que m'abstingui de donar detalls que poguessin condicionar els lectors de l'ARA. Comprovin vostès a les xarxes socials què va dir i com ho va dir cadascú i treguin-ne les seves pròpies conclusions.

El que, amb el seu permís, sí que vull fer és algunes consideracions a propòsit del fons de la qüestió. Resulta, si més no, vergonyós per a qualsevol professional de les ciències polítiques, la sociologia, la geografia política, la història o les relacions internacionals que hi hagi qui es permeti qüestionar, amb la barra de qui viu bàsicament de la seva barra, el que va dir la professora Tirado al programa de Julia Otero. Però compte, no caiguem en el parany que les ciències socials s'hagin de refugiar a les universitats, arrecerades dels periodistes amb hores de vol en tertúlies inversament proporcionals a les seves hores de lectures i estudi. Això és el que ells voldrien: que els mitjans de masses fossin el terreny exclusiu de totòlegs cridaners i maleducats i que el rigor i la decència intel·lectual quedessin enclaustrats a les aules universitàries i als articles acadèmics que ni els mateixos acadèmics llegeixen. Vaig ensenyar geografia política i geopolítica des del 2008 fins al 2014 a la Complutense i els asseguro que qualsevol persona disposada a llegir i pensar una mica es pot defensar de la propaganda low cost dels telecridaners que, en el fons, estan convençuts que la gent és idiota.

Qualsevol persona amb un mínim de perspicàcia veu avui que la traïció de Pedro Sánchez als saharauis, en nom de la millora de les relacions amb un Marroc que és bàsicament l'antiavalots d'Europa contra els migrants, no casa gaire amb l'argumentari que ens diu que als ucraïnesos, a diferència dels saharauis, els palestins o els iemenites, cal enviar-los armes. Qualsevol veu que el tracte que es dona als refugiats ucraïnesos contrasta amb el que es dona als que procedeixen de l'Àfrica o del Pròxim Orient. Qualsevol pot percebre que és una mica hipòcrita expulsar Rússia dels campionats esportius mentre que la Supercopa d'Espanya es va celebrar a l'Aràbia Saudita. Qualsevol veu que resulta impresentable que els dretans que fins ahir elogiaven Putin (els Marhuenda, els Abascal, els Aznar…) tinguin avui la barra d'anomenar-lo comunista. Qualsevol que escolti els militars que s'han atrevit a parlar als mitjans els ha sentit explicar que l'enviament d'armes als civils és irresponsable. Qualsevol que hagi llegit una mica sap que Ucraïna no representa per als països OTAN (almenys fins ara) un objectiu estratègic per imposar una zona d'exclusió aèria o intervenir amb tropes com demana el govern ucraïnès. Qualsevol que llegeixi una mica pot comprovar que les claus d'un acord de pau entre Ucraïna i Rússia ja estan escrites: Rússia i Ucraïna negociaran el reconeixement del domini rus a Crimea, l'estatut dels territoris del Donbass, el control marítim del mar d'Azov i del mar Negre, el reconeixement de la sobirania i l'estat ucraïnès amb un estatut de neutralitat (renúncia a entrar a l'OTAN però amb garanties de defensa). Aquest acord es presentarà com un “tots hi guanyen”, però hauran mort milers de civils i Ucraïna haurà quedat destruïda. Qualsevol que llegeixi una mica sap que les claus de la negociació són aquestes però que cada dia que passa estem més a prop d'una escalada del conflicte de conseqüències fatals per a la humanitat. N'hi ha prou amb llegir una mica per saber que als EUA els interessa que la guerra es prolongui per arruïnar Rússia i augmentar el seu pes militar, energètic i polític en una UE cada vegada més feble. N'hi ha prou amb llegir una mica per veure que a la Xina sí que li interessa que la guerra s'acabi aviat perquè té més a guanyar des del comerç que no pas des de la guerra. N'hi ha prou amb llegir una mica per somriure en veure que la premsa ja no es refereix a Maduro com a dictador sinó com a president de Veneçuela, ara que als EUA els torna a interessar comprar-los petroli. I res d'això no té a veure amb valors morals sinó amb interessos. La professora Tirado assenyalava el que és evident.

I els asseguro que no cal una aula universitària per explicar tot això. Es pot explicar a la ràdio, a la televisió o on calgui. El problema no és que la geopolítica sigui complexa. El problema és el procés de degradació constant de la major part del periodisme, fet malbé per uns poders mediàtics que premien cridaires i maleducats sense escrúpols davant de qualsevol que aporti context, rigor i serietat. Per això cridaven amb desesperació la senyora Beni i el senyor Guardans. La calma de la professora Tirado explicant la geopolítica no només assenyalava les claus de les relacions internacionals i la guerra, revelava també la implacable veritat del que són Beni i Guardans.

Pablo Iglesias és doctor en ciències polítiques per la Universidad Complutense de Madrid, ex secretari general de Podem i ex vicepresident segon del govern espanyol