Dels comentaris esportius que Antonio Franco (Barcelona, 1947-2021) firmava amb el pseudònim Antonio Bigatá a la revista Jóvenes (IV/VI-1970). Traducció pròpia. Fa quinze dies de la mort del futbolista brasiler Edson Arantes do Nascimento, Pelé (Três Corações, 1940 - São Paulo, 2022). Tres cops campió del món i autor de més de mil gols, feia anys que lluitava contra un càncer. El van elegir millor jugador del 1970 pel seu èxit en el Mundial de Mèxic com a davanter de la selecció d’un Brasil deprimit per la crisi i la dictadura. Pelé va rebre distincions internacionals: Ciutadà del Món (ONU, 1977), ambaixador per a l’Ecologia (ONU, 1992), ambaixador d’Educació, Ciència i Cultura (Unesco, 1994), Cavaller de l’Imperi Britànic el 1997. Però no va tenir mai la Pilota d’Or (en el seu temps només hi podien optar els europeus).
[...]
En la novena edició de la Copa Mundial de Futbol que es disputa a Mèxic entre el 31 de maig i el 21 de juny d’enguany participen en la ronda final un total de setze seleccions nacionals. Els pronòstics previs al campionat auguren una tònica general de joc dur, lent i tècnic. Els equips salten al camp en un pla d’autèntica batalla per aconseguir el triomf. En aquest moment, en què brillen en la constel·lació futbolística abundants noms d’estrelles indiscutibles –Pelé i Tostao (Brasil), Rivera i Riva (Itàlia), Moore, Charlton, Ball i Lee (Anglaterra), Beckenbauer i Muller (Alemanya), Kindvall (Suècia)–, sembla poc probable que puguin exhibir la seva gran classe per la duresa del marcatge i la rigidesa de les tàctiques. És possible que es produeixin lesions entre els futbolistes que juguen individualment la pilota. No és probable que hi hagi cap mena de facilitat, ni tan sols amb els equips que inicialment puguin considerar-se modestos. [...] El brasiler Pelé i l’anglès Charlton són els dos jugadors més admirats del món. Del seu rendiment en la ronda final de Mèxic depèn en gran mesura que triomfin el 21 de juny les seves respectives seleccions. [...] Dos mesos abans de les competicions corresponents a la ronda final d’aquesta Copa Mundial 1970 de la FIFA, el futbolista Edson Arantes de Nascimiento, Pelé, va rebre de mans de Mario Carmona, líder de la Porra (grup d’animadors) del Club América, de Mèxic, una magnífica corona d’or i plata valorada en deu mil dòlars. La cerimònia va tenir lloc a l’acabar el partit entre el Dynamo, de Iugoslàvia, i el de la Universidad Católica, a l’estadi Nacional de la capital mexicana. Una banda musical va sortir al camp precedida de banderes hispanoamericanes, i es va dirigir al centre del terreny, on es trobaven formats els equips del Dynamo, de la Universidad Católica, del Santos i de l’América. Van demanar a Pelé que sortís al camp. Esperonat pels aplaudiments del públic, l’anomenat “rei del futbol” va pujar a una tarima especialment bastida per aquell esdeveniment. Allí, el cap de l’associació d’aficionats del Club América mexicà, acompanyat per sis padrins, va coronar un somrient i emocionat Pelé. Els llums de l’estadi es van apagar i un potent reflector va il·luminar la figura de l’admirat jugador brasiler, mentre bona part del públic encenia mistos i torxes com a homenatge al més famós dels davanters dels nostres dies.
