Què pensen fer pel dinou per cent?
No voldria resultar avorrida, ni pesada, ni setciències. A Barcelona se celebra el saló (en diem així) Alimentaria, i poc en parlem. Als noticiaris del 3/24, la cadena de notícies catalana, ens diuen que aquest sector, el del menjar, suposa el 19% del PIB.
Em sap greu fer un article tan avorrit, però no tinc més remei. Anem a eleccions, i els nostres polítics hauran de pensar què volen fer amb el sector de l’agricultura (agricultura és cultura), el paisatge, el vi, l’oli, la fruita seca, la fruita no seca... Els que hi ha i els que vindran hauran de pensar en aquest espai de la nostra vida, tan present i tan poc present, tan important i tan poc important, tan rellevant i tan poc rellevant.
En aquestes noves eleccions –que em tornen ximple d’il·lusió– espero que tots els agents, tots, pensin en el sector del menjar. Fruita, peix, carn, flors comestibles, farratge, pa, dolços, infusions, herbes... Què més? Em deixo res? Espero que en aquesta campanya se’n parli, d’això, perquè si no se’n parla ens ho passarem malament.
Sí, sí. Em sap greu. Aquest és un article avorrit, pesat, intranscendent. No podrà optar al premi Sent Soví, perquè és un rotllo. Ah, però n’hem de parlar, d’això. Hem d’exigir als polítics, tots ells, en campanya, que ens diguin què pensen fer pel sector. Perquè, sincerament, que ens expliquin que cuinen arròs el diumenge no és suficient. S’han de mullar, i molt. Què pensen fer pel sector de l’alimentació? Els restaurants, bars de vins, cellers, distribuïdores, cooperatives de fruita? Què pensen fer?
