Per què votar

Ai, per favort, per favort. Aviat els veurem les cares als fanals i veurem si somriuen, si fan mirada d’eternitat, si es fan els sexis o els executors. Aviat faran debats i es passejaran, com puguin, pels pocs mercats que sobreviuen. Es posaran gel hidroalcohòlic abans de preguntar als botiguers com els va la cosa. Els que no han governat provaran d’apropiar-se de la desgràcia dels bars i restaurants i prometran més que mai. Almenys, i això és un canvi, no hi haurà la crispació, el mal rotllo constant que vessaven, minut a minut, dia a dia, els dos absents buscabregues (ell i ella). Això ja és molt.

Anirem a votar com ens diguin, i si tenim la desgràcia que ens toca ser presidents de taula aprendrem a posar-nos el vestit aquest d’apicultor. Embarassades, grassos, artrítics, incontinents o dones amb la regla suposo que podran estar-ne exempts, de posar-se’l, però potser no. Cada dia passen coses, cada instant es veu que es reflecteix a les enquestes. Ara els de Vox han fet un Manuel Valls i han promès que li donaran els vots a Salvador Illa per tal que no governin “los golpistas”. Ell, esclar, no ha dit res. De moment encara fa de ministre. No ha de dir res: bons són, suposo.

Aquesta declaració de Vox farà que els joves universitaris que escolto al tren votin independentisme. I farà que la meva tieta Pura, que potser es pensava quedar a casa, vagi a votar independentisme. Hi ha una qüestió, en aquestes eleccions, que no havia percebut en cap altra. La idea que estem perdent la llengua. La idea que necessitem no perdre la llengua. La idea del cornut que paga el whisky. Cada instant és un. Cada jugada mestra es pot convertir en desastre i cada desastre es pot convertir en jugada mestra. Votaré per la llengua perquè sé que hi ha qui votarà en contra d’aquesta llengua.

Empar Moliner és escriptora