Els periòdics d’esports en català

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsL’aparició del setmanari La Nau dels Esports posa d’actualitat el com és que fins ara no han tingut vida les diferents publicacions catalanes consagrades exclusivament a esport, malgrat que moltes vegades hom s’hagi entestat a presentar-nos com una cosa genuïnament catalana el moviment futbolista, sobretot. Amb la del nou col·lega serà per cinquena vegada que es fa aquest assaig. Qui primer va cometre la gosadia de llençar al públic una fulla esportiva en català fou no menys que l’actual secretari de la Federació Espanyola de Futbol i ben conegut de tots, En Ricard Cabot, per allà l’any 1910 o 1911. Es deia Sports. Tot i vendre’s a cinc cèntims, va viure unes poques setmanes, car aleshores l’afició a l’esport no volia soroll. [...] L’intent de propagar l’esport en llengua vernacla en aquells temps d’esport primitiu, i que el català no estava tan en voga com ho està sortosament avui, fou una heroïcitat de la qual cal retre homenatge al seu autor. [...] Al cap d’uns anys de desapareguda la primera fulla esportiva en català i ja en plena guerra, uns entusiastes del F.C. Barcelona i de la secció esportiva del Centre Autonomista de Dependents, aconseguiren fer sortir Catalunya Sportiva. Si mal no recordem en alguna ocasió era el sol setmanari esportiu que tractava extensament el futbol (aleshores El Mundo Deportivo sortia els dijous i guardava especial preferència als esports mecànics). [...] El tercer intent va ser el de La Publicitat d’Esports. [...] Primeres firmes, extenses informacions i reportatges, abundància de material, res no hi fou escatimat en uns moments que cada insígnia de futbolista volia ser una patent de catalanista. Així i tot, l’empresa va decidir plegar al cap d’un any. [...] Vingué després L’Esport Català, nascut a l’escalf d’uns centenars de subscripcions aplegades en uns pocs dies. [...] Varem decidir plegar perquè ja estàvem tips de passar misèria tot i estar molt reconeguts al nucli de lectors que ens ajudà amb una constància mai prou lloada. Tenim doncs que són quatre els intents de publicacions esportives en català que han fallat. [...] És falsa aquella pretensió segons la qual el sector esportiu, ideològicament, tingui un sentit més enlairat que el merament de divertir-se o apassionar-se pel joc en si. Lliga perfectament que se sigui catalanista i un insuportable apassionat al futbol. Però ja fa molt temps que em decanto per creure que la gran massa que es congrega als camps esportius és insensible a totes les altres coses que no enquadrin en el seu partidisme. [...].