03/03/2012

És possible la pau a Colòmbia?

3 min

L a indústria del segrest . ¿Sabien que, des de mitjans dels anys 80 del segle passat, milers de persones han estat segrestades a Colòmbia? ¿Sabien que en el riu de la indústria del segrest hi han pescat tant la delinqüència comuna com els paramilitars o les guerrilles d'esquerres? ¿Sabien que grups rebels, com les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), a partir del 2000 van convertir aquestes accions en un dels eixos principals de la seva activitat militar? Tant en una via de finançament, amb el cobrament de rescats, com en un poderós instrument de pressió sobre l'estat per intercanviar polítics, militars o policies retinguts per guerrillers empresonats.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Un primer pas? Més enllà de la mediàtica Íngrid Betancourt, durant aquests darrers anys una munió de colombians han esperat encadenats a la selva un acord entre els insurgents i les institucions de l'estat. Finalment, aquesta setmana mateix, una decisió de les FARC pot posar les bases per acabar definitivament amb una part important dels segrestos i, de retruc, esdevenir una eina per començar a desbrossar els sempre complexos camins de la pau en un país amb tantes ramificacions violentes com Colòmbia. Així doncs, fa pocs dies la guerrilla més antiga i poderosa d'Amèrica va fer públic un comunicat en què anunciava l'alliberament dels policies i militars retinguts des de fa més d'una dècada i la fi dels segrestos com a arma de guerra.

La primera condició. La implicació internacional, liderada pel Brasil, ha estat clau per fer realitat aquest gest. I malgrat que les reaccions a l'interior de Colòmbia han estat en alguns casos descoratjadores, no es pot negar que amb la fi dels segrestos la guerrilla haurà complert una de les condicions del govern de Juan Manuel Santos per tornar a fer seure l'estat colombià en una taula de negociacions. Precisament, aquests dies s'han complert deu anys del final d'un dels intents més seriosos d'arribar a la pau, quan l'executiu presidit pel també conservador Andrés Pastrana va crear una zona de distensió de més de 40.000 km per dur a terme un procés de diàleg amb les FARC que, com els anteriors, va acabar fracassant.

Un conflicte enverinat. Al llarg d'aquests anys s'han produït diverses desmobilitzacions de grups guerrillers menors, com l'M-19 o l'Exèrcit Revolucionari del Poble (ERP). Però la veritat és que Colòmbia encara no ha pogut deixar enrere un conflicte amb més de cinc dècades de durada. Un conflicte que inclou, a més dels segrestos, enfrontaments entre militars i guerrilla i entre aquests darrers i els paramilitars, narcotràfic, polítics lligats amb els grups armats d'extrema dreta, centenars de milers de camperols desplaçats de les seves terres, cotxes bomba, matances indiscriminades al camp i a la ciutat... Aquesta ha estat la realitat de Colòmbia en els darrers 50 anys. Una realitat que massa sovint ha emmascarat que la clau principal per entendre aquesta guerra cal buscar-la en la propietat de la terra i en el repartiment dels beneficis que proporciona.

Temps era temps. Ja des de la independència d'Espanya, el 1819, els enfrontaments per la terra han marcat a sang i foc la història colombiana. I al llarg d'aquestes dues centúries, cada intent de limitar el poder dels grans propietaris agrícoles i ramaders ha acabat en tragèdia. Però ara, mig segle després de l'inici de les hostilitats entre les guerrilles socialistes i l'estat colombià, un nou escenari es pot obrir en aquest país sud-americà. I això a partir del gest unilateral fet per unes FARC molt castigades per les accions de l'exèrcit, que ha aprofitat molt bé els avantatges militars que li ha proporcionat l'ajuda dels Estats Units. Unes FARC debilitades però que continuen operatives amb milers de combatents a les muntanyes. El somni de l'expresident Uribe d'acabar amb la guerrilla únicament per la via militar continua sent una quimera. Els nous temps demanen diàleg i postures valentes, capaces d'arriscar per aconseguir una pau que, després de 50 anys de conflicte, només pot venir de la mà de la justícia.

stats